| Maig - 2012 | ||||||
| Dil | Dim | Dim | Dij | Div | Dis | Diu |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 01 | 02 | 03 | 04 | 05 | 06 | |
| 07 | 08 | 09 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Mostrar les entrades del mes | ||||||

Carles Duarte
Escriptor
05
02
2012
S'acosta els 330 anys de l'11 de Setembre. Deixant de banda les consideracions polítiques, alguns historiadors, com Albert Garcia Espuche, ens estan oferint importants treballs que ens permeten de conèixer més a fons la societat de l'època i les causes, el desenvolupament i les conseqüències d'a-quell conflicte internacional entre els Borbons i els Habsburg que va acabar en una guerra civil hispànica entre una Corona de Castella majoritàriament partidària de Felip V i una Corona d'Aragó que va fer costat a Carles III. No tan sols era una guerra entre dinasties, sinó entre dues maneres d'entendre la relació entre el rei i els seus súbdits, entre el constitucionalisme pactista que inspirava el dret català i la discrecionalitat absolutista que es propugnava des de Castella, com queda clar a l'Informe Patiño, on podem llegir: "El genio de los naturales (de Cataluña), por lo general, es (...) amante de la libertad" i "ninguna cosa siente tanto esa Nación como el poder ser cargados con imposiciones y tributos por la sola y absoluta real autoridad". L'escenari es va agreujar per als catalans amb el Tractat d'Utrecht, del 13 de juliol de 1713, que els deixava sense aliats en la seva resistència davant dels exèrcits borbònics de Felip V i Lluís XIV. Doncs bé, el professor Joaquim Albareda ha publicat, dins el tom V d' Escrits polítics del segle XVIII , tres textos que ens ofereixen un testimoni d'aquell període crític. A Crisol de fidelidad (1713) hi podem llegir: "Ya valientes y fuertes catalanes en haber contraído el empeño de defender la patria (...) tenéis a la vista vuestros contrarios, que no vienen a menos que a robarnos el amable tesoro de la libertad". La Respuesta (1713) conté un seguit de motius perquè els catalans es defensin. I Lealtad Catalana (1714) és una dramàtica crida a la resistència: "Valerosos barceloneses, alentados catalanes, no os engañen falsas promesas de benignidades, no os desmaye el peso de las fatigas, no os amedrente la molestia de los trabajos en la defensa hasta perder la vida, que menos mal es morir de una vez, libres y con honra, que no vivir muriendo cada día al rigor de los ultrajes." Tres documents que ens fan reviure el 1714.
13
05
2012
29
04
2012
15
04
2012
01
04
2012
18
03
2012