Cerca per data

Maig - 2012
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12
13
14 15 16 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31  
diumenge, 13-05-2012

Cerca per conceptes

 Atentament   'Blues   Catalunya   Colón   com   coses   democràcia   Germà   l'aigua   Lluna   massa   miro'   Ni   noms   respon   setze'   Skanderbeg   són'   tal   tornem 

Ultima modificació: 09:55segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicaci� de continguts

A Estones

Carles Duarte

Escriptor

27

11

2011

Epictet

Esclau procedent d'Anatòlia, Epictet (50 dC-120 dC) va servir a Roma Epafrodit, proper a Neró. Un cop assolida la llibertat, Epictet va exercir com a pensador de primer a Roma i després a Nicòpolis, a Grècia. Admirat pels emperadors Adrià i Marc Aureli, el seu testimoni ens ha arribat per un dels seus deixebles, Flavi Arrià. L'Editorial Proteus ens n'ofereix una preciosa antologia, sota el títol La saviesa de l'esclau , a cura de Maria Teresa Fau, que, després d'una clara i precisa introducció, ens presenta els fragments d'Epictet agrupats en cinc capítols: la vida i la mort, la condició humana, l'actuació responsable: projectes i realitat; la dimensió cívica i les relacions afectives. Lúcid, sobri, rigorós, estoic, les seves idees mantenen avui sovint una vigència sorprenent i es fan oportunes en temps d'adversitats. Ens diu: "Les dificultats posen de manifest com són els homes" o "no és la mort o el sofriment allò que hem de témer, sinó la por al sofriment o a la mort". I ens alliçona quan les dificultats ens aclaparen: "No has rebut el do de la constància? No has rebut el do de la magnanimitat? No has rebut el del coratge?" Epictet ens impressiona quan llegim: "Ningú no és lliure si no té el domini de si mateix. (...) Un ésser humà no és l'amo d'un altre ésser humà. La vida, la mort, el plaer i el sofriment són els seus amos." Epictet ens recorda que ens cal una distància entre el que som i el que posseïm. Per això elogia Diògenes. Quan Epictet es refereix a les qualitats que han de presidir la nostra relació amb els altres, hi esmenta la dignitat, la lleialtat, la fermesa, l'absència de tristesa, la pau de l'ànima. I, sobre els sentiments més íntims, afirma: "Si vols que els teus fills i la teva dona i els teus amics visquin per sempre, ets un insensat, perquè vols que allò que no depèn de tu depengui de tu i que allò que t'és aliè et sigui propi." Afegim-hi encara un tast de l'Epictet més cívic, que es mostra implacable amb els tirans. Davant de l'amenaça que rep: "Puc fer que et tallin el coll", replica amb determinació: "Ben dit! No em recordava que calia ocupar-se de tu com de la febre i del còlera."

Etiquetes: Epictet

Category: A estones
tornar enrera

Darreres opinions

Els articiles d'opinió més llegits en 10 dies

De lin e de lan

18

12

2010

La contracrònica

16

05

2011

Viure per veure

06

06

2011

La Peixera

09

06

2011