Arran del que anem compartint a la Visita Pastoral trobaria necessària una sincera reflexió sobre la celebració del Dia del Senyor i la participació a l'Eucaristia dominical. Cal redescobrir i viure plenament el Diumenge i la celebració en la qual els fidels ens reunim com a "comunitats-signe".

Ha estat sempre un convenciment en la història de l'Església que allò que celebrem en l'acció litúrgica fa possible que allò que vivim vagi conformant-se a allò que creiem .

En veure als Evangelis que la trobada amb Jesús va resultar ben impactant per a molts dels seus contemporanis que per res queden indiferents després, podem nosaltres tenir ara una experiència semblant?

La nostra fe ens diu que Ell continua actuant en la Paraula i en els sagraments de l'Església. I el Diumenge és el dia per excel·lència en el qual la comunitat eclesial escolta la Paraula i celebra els sagraments. De fet, l'Eucaristia és la que porta la iniciació cristiana a la seva plenitud i és el centre i fi de tota la vida sacramental.

Tant de bo que celebrar l'Eucaristia influeixi cada vegada més profundament en la nostra vida quotidiana, convertint-nos en testimonis vius als nostres ambients ordinaris i en tota la societat.

El Diumenge és un dia significatiu per als cristians i ho vivim fent referència directa al Déu que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, el dia després de la festa jueva del dissabte. I ho vivim en comunitat com van fer-ho els primers cristians que van sentir de seguida la necessitat de reunir-se "el dia primer de la setmana" (el diumenge) per a celebrar la "fracció del pa", el "sopar del Senyor". Des d'aleshores, al llarg de tots els segles i a tot arreu, han sentit que "aquesta reunió els constituïa i els identificava com a cristians" fins al punt que alguns màrtirs han estat morts precisament per celebrar l'Eucaristia dominical.

La celebració de la Missa del Diumenge, el Dia del Senyor, és, doncs, irrenunciable. Cap catòlic no n'hauria de prescindir sense un motiu greu (hi haurien de reflexionar alguns batejats) perquè no té res de convencional: més enllà de l'obligació és una manera de viure la fe i la fidelitat al Senyor i a l'Església. Crist es fa present en la "Pregària eucarística", llarga oració d'acció de gràcies en la qual fem el memorial de la seva mort i resurrecció, que és l'esdeveniment central de la història de la humanitat. I en combregar acceptem el lliurament incondicional de Jesús, ens hi unim i volem reproduir-la entregant-nos a Déu i a cada un dels nostres proïsmes, fent-nos "pa partit" com Ell. Tant de bo que arribéssim a ser exemple viu del poder transformador de l'Eucaristia.

El Diumenge és també el dia de la festa , del descans que ens ajuda a descobrir la bellesa i tot allò que hi ha de bo en el món i en la vida. Un dia especialment apte per a viure en família, l'àmbit en el qual cadascú és més pròpiament valorat com a persona i on estima i és estimat sense condicions. I és un dia per a viure la caritat cuidant la relació amistosa amb veïns i parents, amb amics més o menys distants, amb malalts als quals no és fàcil visitar altres dies…