EN QUIN vesper s'ha ficat el dirigent catalanista J.A. Duran Lleida a compte del principal tòpic dels molts que llastren la imatge d'Andalusia! Duran és dels que creuen que els jornalers andalusos són uns ganduls que viuen de les subvencions que aporten els catalans laboriosos. Entenc que aquesta és la interpretació més ajustada al sentit de les seues paraules quan en registre mitingaire proclamava que, mentre els pagesos catalans es veien obligats a deixar la fruita als arbres, a Andalusia, els jornalers -que, segons ell, cobren el PER- es tiren el dia al bar. Les respostes a aquestes paraules tan desafortunades han format una cascada. Qui l'ha titllat de xenòfob, qui d'ignorant i qui fins i tot senyoret, recordant-li que viu bona part de l'any en un dels hotels de cinc estrelles de més renom de Madrid i al mateix temps que es permet reprendre als que ni de lluny porten el seu tren de vida. No és la meua intenció afegir més aigua a aquest torrent d'injúries. En honor a la trajectòria política del senyor Duran, un polític moderat que ens tenia acostumats a intervencions prenyades de sensatesa, crec que caldria donar-li una oportunitat per rectificar. Rectificar i demanar disculpes als milers d'andalusos que, a través del sistema de peonades, perceben legalment un minúscul subsidi amb el qual fer front a una situació laboral precària que al camp andalús és poc menys que endèmica. Subvenció, per cert, molt menor en quantia que la que reben els empleats de la SEAT de Martorell, amb els quals l'empresa, tradicionalment, concerta plans de jubilació anticipada amb càrrec a l'erari al qual contribuïm tots els espanyols. En termes històrics, parlo de les tres últimes generacions, Catalunya va consolidar la seua prosperitat fabril, industrial i comercial en els diversos plans estatals de desenvolupament que van primar Catalunya i el País Basc amb copioses inversions; inversions que no van arribar a altres parts del país. Ajuda estatal privilegiada i mà d'obra barata subministrada per l'emigració. Obrers procedents de totes les regions d'Espanya, sobretot d'Andalusia. En aquestes plusvàlues nascudes de mans andaluses, murcianes, gallegues, aragoneses o castellanes va basar Catalunya la seua prosperitat de fa unes dècades. Duran no ignora aquestes circumstàncies. Encara que el mal ja està fet, crec que hauria de demanar disculpes.