DIMARTS PASSAT al Congrés, i a mesura que el president desgranava des de la tribuna d'oradors la seua proposta de reforma constitucional, la bancada socialista es va convertir en una constel·lació de cares perplexes. No calia fer passadissos per comprovar l'ànim dels socialistes en general i d'aquells que formen part del comitè electoral de Rubalcaba, en particular.

Amb la seua proposta, prèviament consensuada amb Mariano Rajoy, el president llançava un autèntic torpede al candidat socialista i al gruix d'aquesta fase inicial de campanya. No només perquè apostava per una cosa que fa tot just uns mesos havien injuriat, i de manera molt especial el mateix Rubalcaba, sinó perquè durant dies i dies aquesta reforma es menjarà l'interès informatiu. Gairebé no quedarà lloc per a altres assumptes i, com és natural, Rubalcaba vol i necessita espai.

Que els socialistes estiguin perplexos és més que lògic i no només perquè creguin que la despesa pública és necessària en època de crisi, sinó perquè amb aquesta reforma és Rajoy qui s'omple de raó, al qual es converteix en executor d'una proposta que ara, segons sembla, és bona. Ja han començat a sorgir algunes veus. Elena Valenciano, en el seu paper, treu gravetat a les desavinences internes que ja estan detectant, i al final del tot ens trobem amb un Rubalcaba obligat a gestionar no el poder, cosa que fa com ningú, sinó el desànim i la perplexitat dels seus per una decisió presa amb caràcter d'urgència i que només s'entén si ha vingut imposada de fora. No crec que el president del Govern, motu proprio, hagi conclòs que aquesta reforma és el millor que pot fer. Ho fa perquè no hi té més remei i ho fa sense miraments, sense pànic a donar la raó a Rajoy i amb la llibertat que li dóna saber que els seus pròxims capítols vitals els escriurà a Lleó.

Rubalcaba ja té lloc a la comissió negociadora PSOE-PP per concretar la fórmula que portaran al Congrés, però la tasca que té al davant és ingent. Al PSOE, les aigües tornen a baixar una mica tèrboles i ell, expert a convèncer i atreure els aliens, ha d'il·lusionar els propis cada vegada més desanimats i més perplexos. Per què s'ha ficat en aquest embolic?