Sí, el 3, 4 i 5 de febrer seré a Sevilla per veure i viure un esdeveniment polític important: l'elecció del secretari/secretària general del PSOE. Crec que coincidiríem una àmplia majoria en l'anàlisi prèvia dels candidats: Rubalcaba representa l'experiència i la racionalitat. Els seus detractors el veuen com un polític de l'època de Felipe González i difícilment pot encarnar la renovació que el socialisme necessita. Chacón inspira la renovació i el progressisme. Segons diuen alguns a Catalunya, el seu desavantatge és la incompatibilitat amb un PSC ambiciós i que marqui un perfil propi.

Tot i que reconec que Rubalcaba m'agrada com a polític pel seu discurs pedagògic i la seva capacitat negociadora, sóc chaconista . M'agrada el repte que suposa que una dona i catalana pugui liderar una nova etapa del socialisme espanyol. El mateix Pep Borrell està integrat en la seva candidatura i darrere de la Carme hi ha un bon equip. La política té aquesta màgia de la posada en escena que, a la vegada, és molt important.

Recordem que, històricament, als congressos del PSOE sempre ha guanyat el candidat no favorit: Pep Borrell va imposar-se a Almunia contra pronòstic i Zapatero va superar per pocs vots Bono. Aquesta setmana és la recta final per convèncer els 980 delegats que votaran.

Entenc que la ciutadania no tingui un orgasme amb els lideratges polítics i que als partits els queda molta feina per fer. De fet, espero que per escollir el/la candidat/a a la presidència del Govern contra Rajoy, el PSOE convoqui unes primàries obertes com, en principi, farà el PSC a Catalunya.

Només un serà l'escollit. Molta sort a tots dos i, com va dir la dama de ferro , Margaret Thatcher: "En política, si vols que es digui alguna cosa, demana-ho a un home. Però si vols que alguna cosa es faci, demana-ho a una dona."