L'absolutíssima majoria, al PP li permet governar absolutament en solitari. Si no fos perquè cal guardar les formes i el procediment, ho podria fer per decret llei des dels despatxos. No caldria ni que posessin els peus a les Corts. Tant se val, si posen la directa, com tot ho indica, en cosa d'un any i mig hauran exhaurit tot el que prometien que farien en el seu programa electoral. Que no caldria, tampoc, perquè ara per ara i durant molt de temps sembla que no tindran oposició i que s'ho menjaran tot a totes les urnes possibles. Però, com que són del morro fort i tenen la seguretat que Espanya sencera els ha fet confiança, no deixaran pedra sobre pedra de l'antic, vellíssim, edifici que encara no fa quatre dies havien bastit, els socialistes. La majoria absoluta et porta a aquesta borratxera de poder. És com si t'haguessin plebiscitat, i encara més en el context de ruïna en què se celebraren les darreres eleccions generals, com el Salvador dels miracles, que ha de ressuscitar els morts, ha de recompondre Espanya, ha d'extirpar-ne el Mal i que ha de llençar a les calderes de Pere Botero ateus, comunistes, nacionalistes, avortistes, antitaurins, viatjants de pasteres, pobrissalla i tota jeia d'alternatius i lliurepensadors.

La realitat, però, és que dels més de 35.300.000 electors només van votar el PP 10.830.693 persones. No tot Espanya! Entre abstenció, vots en blanc i nuls sumen gairebé tants vots com els del PP. I si fem la dels vots que varen recollir els altres partits quasi representen els mateixos que els del PP. De manera que la prepotència potser fóra una mala companyia. Perquè l'absolutíssima majoria vista amb els ulls que proporciona el cens electoral ja no ho és tant. És a dir, l'entrada de cavall que està fent el PP, diguem-ho suaument, posant-ho tot de volta i mitja i atrevint-se a qüestionar fins i tot el que convindria no tocar, posem per cas la política d'immersió, es pot convertir o bé en una ridícula caiguda o bé en santa morrada. El PP ja hauria de saber que entre els seus més de deu milions de vots n'hi ha molts de gent que avui voten els uns i demà els altres, n'hi ha que ho han fet només per anar en contra dels altres i n'hi ha bastants dels que simplement ensumen el cavall guanyador. En fi, que Espanya estigui rendida als seus peus, res de res. I que, si es tiba massa la corda, acaba trencant-se.