| Maig - 2012 | ||||||
| Dil | Dim | Dim | Dij | Div | Dis | Diu |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 01 | 02 | 03 | 04 | 05 |
06 | |
| 07 | 08 | 09 | 10 | 11 | 12 |
13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 |
21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Mostrar les entrades del mes | ||||||

Ramon Camats
Escriptor
04
02
2012
L'any 1729, l'escriptor dublinès Jonathan Swift va publicar l'assaig A Modest Proposal. Swift proposava, ras i curt, que les criatures de les llars més pobres d'Irlanda fossin convertides en aliment. Això és, que fossin tractades com qualsevol altra mena de bestiar -això sÃ, considerades carn de qualitat per a paladars fins, tendra i de gust exquisit- venudes en canal o a la menuda, per menjar-se a la planxa o en estofat. L'argumentació era d'una racionalitat impecable. Irlanda, a començaments del segle XVIII no era sinó la més pobra i desgraciada de les colònies angleses. Els seus habitants, majorità riament pagesos pobres -tota la terra era en mans dels anglesos- vivien en la misèria i estaven obligats a pagar uns elevats arrendaments als propietaris estrangers. Les imatges de penúria eren comunes arreu de l'illa; mendicitat, malalties endèmiques i raquitisme eren el plat malagradós que ofenia els ulls i encongia el cor de qualsevol observador sensible. Swift, amb una ironia no exempta de sarcasme, i no poc humor negre, plantejava que els rics propietaris anglesos fossin els destinataris del nou producte alimentari: els fills d'un any dels pagesos. Al capdavall, el fet que en cert sentit ja havien devorat els pares els atorgava l'honor de devorar realment els fills. Aixà els pagesos d'Irlanda es veurien deslliurats de la cà rrega d'alimentar els seus fills més enllà de l'any de vida, obtindrien beneficis de la criança, amb els diners obtinguts ells mateixos traurien el ventre de pena i Irlanda en sortiria beneficiada globalment.
L'obra de Swift, per bé que era dià fana, va ser mal acollida per part del públic, que la va considerar de mal gust. Sembla que feria més la seva sensibilitat que el text parlés de canibalisme que no pas que la realitat irlandesa palesés els efectes socials i humans de l'espoli econòmic d'un paÃs per part d'un altre. Però la realitat era que Swift, amb posat seriós, feia broma. Una broma molt seriosa, on alhora que denunciava la injustÃcia -que només amb un somriure es pot suportar-, tenia present la dita de Baltasar Gracián: "Saber vivir es convertir en placeres los que habÃan de ser pesares." I és que, en efecte, tant a la Irlanda de l'època com a la Catalunya actual, on la necessitat comença a veure's a totes les cantonades (desocupació, desnonaments, indigència... cal seguir?), més val riure que no pas plorar.
Deia Baltasar Gracián que: «Saber vivir es convertir en placeres los que habÃan de ser pesares»
19
05
2012
12
05
2012
05
05
2012
28
04
2012
21
04
2012