Cerca per data
 |
Maig - 2012 |  |
||||
| Dil | Dim | Dim | Dij | Div | Dis | Diu |
|---|---|---|---|---|---|---|
01 |
02 | 03 |
04 | 05 | 06 | |
| 07 | 08 |
09 |
10 |
11 |
12 |
13 |
| 14 | 15 |
16 |
17 |
18 |
19 |
20 |
21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Mostrar les entrades del mes | ||||||
Cerca per conceptes
Cercador d'ofertes laborals
Ultima modificació: 13:01
Col·laboració
09
02
2012
Destacada compareixença d'Arias Cañete
José Ignacio Llorens Torres
Mentre el PSOE continua administrant la nefasta herència deixada per Zapatero, que, posat a dividir, ha trencat en dos meitats fins i tot el seu propi partit, tots els ministres del Govern de Rajoy compareixen davant del Congrés, de forma insòlitament rà pida i coordinada, per explicar les polÃtiques dels seus respectius departaments. És a dir, mentre els socialistes es dediquen a solucionar els seus propis problemes, al govern del Partit Popular només el preocupen els problemes dels ciutadans. La setmana passada, davant de la Comissió d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, va comparèixer el ministre Arias Cañete, que va presentar de forma exhaustiva i brillant el programa per a aquesta legislatura, del qual es pot resumir alguna de les qüestions més importants.
El nostre sector agrari, que és la base de la indústria agroalimentà ria, motor del creixement exterior d'Espanya, té un enorme potencial i un gran valor estratègic, com ho reconeix aquest govern, que ha començat per restablir el ministeri d'Agricultura.
No obstant, s'ha d'enfrontar a importants debilitats, com ho demostren l'envelliment de la població, la falta de relleu generacional i la pèrdua de renda agrà ria, que ha baixat un 15,7% en els últims vuit anys.
La dimensió mitjana de les explotacions agrà ries espanyoles és insuficient, amb 20,6 ha, davant de les 53,6 ha de França. Per aquest motiu, l'ajuda mitjana per explotació espanyola percebuda per la PAC és de 5.000 euros, davant dels 20.000 que reben els francesos.
D'altra banda, cap cooperativa espanyola no és entre les 25 més grans de la Unió Europea. Les 4.000 cooperatives espanyoles facturen 19.000 milions d'euros, mentre una sola cooperativa de carn o llet als Països Baixos en factura més de 7.000 milions. La cadena agroalimentà ria espanyola presenta, doncs, una greu asimetria, perquè prop d'un milió d'explotacions individuals i 4.000 cooperatives operen davant de cinc grans distribuïdores que comercialitzen prà cticament el 60 per cent de la producció, cosa que es tradueix en el fet que els preus es conformen de dalt a baix, davant de la inexplicable indiferència i inoperà ncia mostrada pel govern socialista per posar remei a una situació tan injusta.
Per aquesta raó, el ministre va anunciar com una prioritat el projecte de llei de millora de la cadena alimentà ria, amb la finalitat de reforçar la posició negociadora de les baules més febles de la cadena, és a dir, les de la producció. Per aconseguir-ho es promocionaran les interprofessionals, la implantació dels contractes homologats en les relacions de compravenda de productes agroalimentaris, l'impuls en general de la concentració de l'oferta, aixà com una nova llei de cooperatives que permeti superar els actuals obstacles a la seua fusió i integració.
El 12 d'octubre de l'any 2011, el Col·legi de Comissaris va adoptar les noves propostes legislatives sobre la reforma de la PAC, que ha de ser ratificada pel Consell i el Parlament europeu en codecisió a finals del 2012 o principis del 2013, per a la seua aplicació el 2014.
Ara s'ha d'aconseguir que el pressupost que Espanya rep actualment de la PAC, uns 7.800 milions d'euros, no es vegi reduït i es mantingui. Convé aclarir que quan es va produir el canvi de govern, només hi havia una posició de rebuig del Govern espanyol, però cap posició concreta davant de les greus tensions territorials i sectorials que el nou model de repartiment de les ajudes directes pot produir a Espanya.
Per aquest motiu, el ministre ha creat immediatament un grup de treball amb totes les comunitats autònomes i les organitzacions representatives del sector per fixar una posició única per a Espanya que permeti després la flexibilitat en el repartiment de les ajudes directes que requereix la diversitat del nostre model productiu agrari.
Pel que fa als instruments de gestió de mercat contemplats a la nova PAC, les mesures proposades no responen a la necessitat de mantindre una xarxa de seguretat realment efectiva. Aixà mateix, s'hauran de modificar les regles de la competència perquè les organitzacions de productors puguin defensar millor els seus preus i no pot consentir-se una falta de reciprocitat en els intercanvis comercials amb els tercers països, que ocasionen un greu perjudici a les produccions comunità ries.
Hem dit que les insuficients dimensions de les explotacions agrà ries espanyoles requereixen mesures com les que impulsarà el Govern per incrementar-les, aixà com un pla nacional de desenvolupament rural cofinançat amb les comunitats per facilitar la incorporació de joves agricultors a l'activitat i una ampliació de l'actual xarxa d'assegurances, perquè la variabilitat meteorològica del nostre paÃs posa en risc permanent les produccions.
Arribats a aquest punt, és inevitable la reflexió sobre el fracàs del pla de dessaladores amb què el govern socialista va voler substituir el PHN, que va ser derogat l'endemà de les eleccions que va guanyar ZP el 2006.
De les 51 dessaladores previstes pel govern de Zapatero, només 17 estan en explotació i 15 en construcció, i produeixen tan sols 111 hm3, tot just un 16% dels 678 hm3 previstos, a uns costos molt superiors als que pot suportar el sector. És evident que transferir recursos de les conques excedentà ries a les deficità ries, amb les adequades garanties per assegurar els cabals ecològics i les necessitats actuals i futures de les conques cedents, continua sent la imperiosa necessitat que va justificar l'aprovació del PHN del govern Aznar, al seu dia avançada per l'exministre Borrell, i que va comptar amb el consens total de totes les comunitats autònomes i totes les comunitats de regants i usuaris en el cèlebre Pacte de l'Aigua.
L'oposició irracional a restaurar tots els consensos per a un nou PHN anunciat pel ministre només es pot entendre pels que s'oposen a qualsevol model de vertebració d'Espanya, com és traspassar recursos hÃdrics des de l'Espanya humida a la seca, i només entenen la solidaritat, tantes vegades reclamada, en una sola direcció.
Són els mateixos que prefereixen el delirant traspàs del Roine o els que s'oposaven a la prolongació del minitransvasament de l'Ebre a Tarragona fins a Barcelona, que ja està aprovat i funciona a mitja capacitat, i tot i això recolzaven el transvasament de l'aigües del Segre a Barcelona. Esperem que la capacitat acreditada, habilitat negociadora i decisió de Miguel Arias Cañete permeti superar aquest i tots els altres obstacles que amenacen el progrés del nostre sector agrari.
Darreres opinions
21
05
2012
20
05
2012
19
05
2012
18
05
2012
17
05
2012
Els articiles d'opinió més llegits en 10 dies
2012© Grup Segre
