| Maig - 2012 | ||||||
| Dil | Dim | Dim | Dij | Div | Dis | Diu |
|---|---|---|---|---|---|---|
01 |
02 | 03 |
04 | 05 | 06 | |
| 07 | 08 |
09 |
10 |
11 |
12 |
13 |
| 14 | 15 |
16 |
17 |
18 |
19 |
20 |
21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Mostrar les entrades del mes | ||||||

Col·laboració
28
10
2010
VAIG TENIR l'honor i el plaer de ser alumne del professor Joan Solà , cap a finals dels anys 70, quan a les contrades de Lleida encara eren vius els efectes grisos del leridanismo. Assistir a les seves classes, a les aules amfiteatre de l'edifici de la plaça Universitat de Barcelona, concorregudes de gironins, mallorquins, barcelonins, valencians o lleidatans, va suposar per a mi endinsar-me en un paisatge ple de colors nous i d'aire fresc. Recordo com si ara fos aquell professor socrà tic que ens interrogava contÃnuament sobre com dèiem tal o tal paraula o expressió, que ens empenyia a fer preguntes i a cercar respostes i que, a més, ho feia amb un català correcte, ric i expressiu, sempre conservant l'accent, l'entonació i els trets lèxics del català nord-occidental, aquell català que alguns cops ens havien assegurat que no era correcte del tot o que resultava empobrit perquè era rural. És per això que per als catalans que venÃem de Ponent el mestratge d'en Joan Solà , el seu gust per la llengua, especialment per la catalana, per totes les seves entonacions, va suposar una injecció d'autoestima molt important.
El servei que Joan Solà ha fet a Catalunya a través de la seva reflexió sobre la dimensió històrica, humana i polÃtica de la llengua catalana és enorme. A través dels milers d'alumnes que han begut de la seva saviesa, com també amb els seus treballs, articles i publicacions (recordem els seus històrics dos volums dels Estudis de sintaxi catalana, només per citar un exemple) ha deixat una forta petjada en l'educació de tants i tants nois i noies d'aquest paÃs. En aquest sentit, és d'agrair el gest de la Universitat de Lleida, amb la qual Joan Solà sempre va mostrar-se compromès, d'atorgar-li el doctorat honoris causa i instituir amb el seu nom el Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana. En la mateixa lÃnia, no podia ser més encertada i merescuda la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
En la persona de Joan Solà trobem perfectament combinada la figura al més alt nivell de la recerca i la docència en l'à mbit internacional de la lingüÃstica i de la romanÃstica, autor d'una gran obra que combina, potencia i desenvolupa admirablement les tradicions de Pompeu Fabra, de Joan Coromines i de Noam Chomsky, amb la d'un home exemplar pel seu compromÃs cÃvic i nacional, vinculat emocionalment amb els destins del paÃs i de la llengua i lleial als afectes, als projectes col·lectius i a la terra. Ell va néixer a Bell-lloc, i compartia amb la gent del Pla d'Urgell aquella voluntat intensa de comarcalitat i aquell orgull de pertà nyer a un territori transformat rotundament per la mà de l'home a la recerca del progrés.
Com a cientÃfic, com a patriota i com a persona, Joan Solà ens ha fet millors a nosaltres i ha fet millor aquest paÃs. No se m'acut cap altra manera més digna de ser recordat.
21
05
2012
20
05
2012
19
05
2012
18
05
2012
17
05
2012