Cerca per data
 |
Maig - 2012 |  |
||||
| Dil | Dim | Dim | Dij | Div | Dis | Diu |
|---|---|---|---|---|---|---|
01 |
02 | 03 |
04 | 05 | 06 | |
| 07 | 08 |
09 |
10 |
11 |
12 |
13 |
| 14 | 15 |
16 |
17 |
18 |
19 |
20 |
21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Mostrar les entrades del mes | ||||||
Cerca per conceptes
Cercador d'ofertes laborals
Ultima modificació: 13:01
Col·laboració
16
05
2011
Incidència social de l'aclarida de la fruita
Francesc X. Miarnau DomÈnech
PASSADA LA PENúLTIMA setmana d'abril, semivacacional i mal anomenada Setmana Santa, ja que cada cop ho és menys; l'aclarida comença aquest any de forma generalitzada a tot el Baix Segre i Cinca, és una de les tasques més laborioses en el conreu de presseguer, nectarina i paraguaià . L'aclarida consisteix a deixar a l'arbre prou fruits per aconseguir el format, la mida i la qualitat exigides pel mercat consumidor.
Per a qui desconegui el tema, això de l'aclarida vol dir que de cada 5 a 20 fruits presents en aquests moments en una branca de l'arbre, sols en quedaran un o dos, depenent de la varietat i de la mida o grandà ria del fruit que cal aconseguir i el rendiment òptim a obtenir per hectà rea de conreu. Aquesta és una tasca totalment manual, que en alguns casos ha estat precedida per l'eliminació de rames durant l'esporgada i, posteriorment, de flors.
La incidència, per l'exigència de mà d'obra, en el cost de producció és molt important. Quatre xifres poden fer entenedor el menys familiaritzat en agricultura de la repercussió econòmica i social de l'aclarida. La superfÃcie plantada de fruiters de pinyol, és a dir, de préssecs, nectarines i paraguaians a les comarques de Lleida i la Franja, és aproximadament d'unes 20.000 ha en creixement constant any rere any, amb una producció de fruita que va de 20 a 40 tones per hectà rea, xifra que fa una mitjana de 25 tones/ha, que donen un total de 500.000 tones a recol·lectar. El cost de producció és, aproximadament, de 350 euros/tona, dels quals un 60% corresponen a mà d'obra (esporgada, aclarida, recol·lecció, manteniment...), és a dir, 210 euros/tona, i d'aquest import, el 40% correspon a la tasca d'aclarida, que serien uns 84 euros/tona. La despesa o cost de l'aclarida a tota l'à rea de producció esmentada pot ser de 42 milions d'euros.
Les jornades de treball que es pagaran tot inclòs en aquest import, partint de 60 €/jornada de vuit o nou hores, és de 700.000 sous o jornades, que caldrà desenvolupar durant els mesos de maig a juny, és a dir, durant 50 o 60 dies. En nombre de persones, per dur a terme aquesta tasca, tant d'homes com de dones, representen una població de 12.000 a 13.000 en plena activitat durant el perÃode de temps esmentat, que posteriorment continuaran amb la recol·lecció de fruita.
Durant el mes d'abril, la desfilada de persones que cerca feina ha estat constant en pobles com Torres de Segre, Alcarrà s, Aitona... Romanesos, marroquins, subsaharians, sud-americans... una veritable ONU de gent que busca feina. Per a molts, la resposta és que la plantilla ja està completa pel personal que habitualment ve any rere any i que, acabada la recol·lecció de la taronja o maduixa, torna a fer temporada a les nostres contrades. Quan es nega treball a qui en busca, és com negar el dret de viure dignament. D'altra banda, sentint-ho molt, no es pot donar pa a tots els que en demanen.
La major part de persones que faran l'aclarida i, després, la recol·lecció vénen de fer campanya des de Llevant fins a Huelva. Són els de sempre, als qui cal afegir els marroquins i romanesos que estan aturats. Els autòctons sense feina, que formen part dels 24.000 aturats a la provÃncia, són inexistents a l'hora de cercar aquest tipus de feina. Deu ser que els convé cobrar més l'atur o es que els ve gran fer feines agrÃcoles? Formaran part de l'economia submergida? O, com diu un enquestat en un diari local a la publicació de l'1 de maig: "Ens hem acostumat a ser molt delicats i a rebutjar ofertes i seguir cobrant de l'atur."
El treball a l'agricultura, a camp obert i davall de l'ombra dels fruiters, no esgota ningú. El tracte de l'empresari pagès envers l'operari és força més humà que en la major part d'activitats i assolir un sou de 1.000 a 1.200 euros al mes és bona quantitat ara mateix.
Per tant, possibilitats de feina n'hi ha. Caldrà aclarir, recol·lectar i esporgar en feines dignes i amb salaris prou bons amb personal de fora. Sortir de la crisi s'aconseguirà tocant de peus a terra amb coneixement i honradesa, i donant un cop de mà en tasques productives. L'agricultura com a cap n'és una. Paga la pena que ho entenguin els de casa.
De totes les activitats, dins el nostre paÃs, l'agricultura és imprescindible. La necessitem per alimentar-nos, perquè dóna feina, per preservar la natura, el paisatge, perquè elimina CO2, perquè transforma treball i matèries primeres en produccions exportables...
Fa un temps, els polÃtics van declarar l'agricultura com a sector de gran interès. Diria que tard i malament, els nostres avantpassats pagesos, sense fer cap congrés, eren conscients de la seva importà ncia. Els professionals del camp fa temps que ho saben, ja que suporten pèrdues i pressió de tots costats més d'un cop i aguantem per vocació i professionalitat, aixà com per la llibertat que ens dóna el fet de ser empresaris.
El sector, en tot el ventall d'especialitats, l'únic que vol és aconseguir preus dignes que paguin el treball propi, l'assalariat i les despeses en pagaments als terminis convinguts per les lleis del comerç.
La societat cal que tingui coneixement que la capacitat de generar treball digne per a l'agricultura no es veu influenciada per tancaments o canvis de lloc per conveniència, com grans empreses que han rebut ajuts a dojo i tanquen portes quan els convé. L'agricultor sembra, esporga, aclareix, recull any rere any, conservant el patrimoni i creant riquesa al seu entorn.
El problema més gran que té aquest sector és que som molts, dispersats i poc atrevits, davant administracions pressionades per grans grups econòmics que marquen pauta davant lleis i normes escrites amb paper moll. Si un parell d'empreses a Lleida i la Franja ofertessin durant 60 dies feina per a 12 o 15.000 persones, segurament tindria més ressò i reconeixements que uns quants centenars de pagesos que ho fan cada any a finals d'abril o primers de maig.
Darreres opinions
21
05
2012
20
05
2012
19
05
2012
18
05
2012
17
05
2012
Els articiles d'opinió més llegits en 10 dies
2012© Grup Segre
