Cerca per data
 |
Maig - 2012 |  |
||||
| Dil | Dim | Dim | Dij | Div | Dis | Diu |
|---|---|---|---|---|---|---|
01 |
02 | 03 |
04 | 05 | 06 | |
| 07 | 08 |
09 |
10 |
11 |
12 |
13 |
| 14 | 15 |
16 |
17 |
18 |
19 |
20 |
21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Mostrar les entrades del mes | ||||||
Cerca per conceptes
Cercador d'ofertes laborals
Ultima modificació: 13:01
Col·laboració
10
02
2012
Parc de Gardeny: transferència de coneixement
Josep M. Martorell
Pot un paÃs situar-se en poc més de deu anys en un referent en recerca europeu? En l'última dècada, Catalunya s'ha situat en l'elit de la investigació europea i mundial. Això ha estat possible grà cies a unes polÃtiques continuades d'atracció de talent, d'impuls a la competitivitat internacional, de creació d'una xarxa de centres excel·lents i de promoció de grans instal·lacions úniques i de referència al sud d'Europa. Unes accions desplegades amb gran consens i fruit d'una inversió ininterrompuda que han permès que, amb només el 0,1% de la població mundial, Catalunya representi l'1% de tota la producció cientÃfica internacional. Deu vegades més que el que li correspondria pel pes de població.
Hi ha més indicadors que evidencien aquest salt qualitatiu de la recerca catalana que és reconeguda arreu del món cientÃfic per ser capdavantera en à mbits com la biomedicina, la fotònica o la fÃsica d'altes energies. No els enumeraré tots, però sà en destacaré dos que exemplifiquen la capacitat de Catalunya com a pol de recerca. El primer indicador és que cientÃfics de més de 50 països vénen al nostre paÃs a fer carrera. El segon és que per cada euro que la Generalitat inverteix, els investigadors n'obtenen tres en convocatòries competitives. Per exemple, en l'última convocatòria Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca, que finança els millors projectes de recerca d'investigadors ja consolidats, Catalunya va obtenir set ajuts dotats amb més de 24 milions d'euros.
Una situació molt diferent a la de fa quinze anys enrere i fruit d'un esforç conjunt en què els parcs cientÃfics i tecnològics han tingut un paper destacat. Han contribuït en la raó de ser de la recerca: la transferència de coneixement que permet erigir la ciència en motor transformador de la societat. El Parc CientÃfic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida n'és un bon exemple. Amb més de 70 empreses instal·lades, el Parc de Gardeny dinamitza les activitats innovadores a les Terres de Ponent amb un alt grau d'especialització en un sector clau per a la demarcació com és l'agroalimentari.
Aixà doncs, el sistema de recerca de Catalunya compta amb els parcs cientÃfics i tecnològics per afrontar un repte cabdal de futur: el trasllat massiu de coneixement al teixit productiu. Després de demostrar que podem convertir els diners en coneixement, ara és el moment de demostrar que podem convertir el coneixement en diners. AquÃ, els parcs tornen a tenir un paper destacat com a estimuladors de la transferència.
El Govern inverteix en els parcs cientÃfics a través de les universitats públiques i, en aquests moments, incentiva l'augment de les sinergies entre universitats i parcs perquè els equipaments educatius de perfil investigador s'instal·lin en aquests espais. Una fórmula consensuada amb les universitats per tal de capitalitzar els parcs amb nous continguts i que, en el cas de Gardeny, reforça la presència de la Universitat de Lleida, que ja té nombrosos grups d'investigació treballant en les instal·lacions.
En aquesta lectura positiva, però, seria un error obviar que l'endeutament que actualment tenen gairebé la totalitat dels parcs cientÃfics podrien convertir-se en factor de risc per aquests projectes exitosos de connexió entre recerca i empresa.
La Generalitat, malgrat no ser l'actor principal en aquest procés, ha impulsat dues lÃnies d'actuació per garantir la continuïtat i consolidació dels parcs cientÃfics catalans, que s'afegeixen a les ja esmentades anteriorment. La primera és la negociació amb l'Estat perquè assumeixi part de la seva responsabilitat en l'endeutament d'aquestes instal·lacions, i impulsi condonacions del crèdit. El Govern també treballa intensament perquè els pressupostos de l'Estat del 2012 incloguin una nova moratòria en el retorn de capital dels préstecs que, fins que es concretin les condonacions, seria una ajuda puntual per superar els pròxims dos o tres anys.
La segona lÃnia d'actuació és aconseguir la implicació del món local que, en la majoria dels casos, participa com a soci dels projectes. Cal, doncs, que els ens locals es coresponsabilitzin en la viabilitat d'unes instal·lacions que són una font de riquesa per a les ciutats i els territoris que les acullen. En alguns casos, això ja és una realitat, com a reflex de l'aposta decidida del món local per aquests projectes. Lleida en seria un exemple.
Totes aquestes actuacions permetran garantir la continuïtat i la solidesa dels parcs cientÃfics i tecnològics catalans. Una viabilitat necessà ria perquè tinguin el paper destacat que els correspon en aquesta nova etapa en què el repte principal és la transferència massiva de coneixement al teixit productiu.
Darreres opinions
21
05
2012
19
05
2012
18
05
2012
16
05
2012
15
05
2012
Els articiles d'opinió més llegits en 10 dies
2012© Grup Segre
