Segre.com: Col·laboració

Cerca per data

Maig - 2012
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
 
01
02
03
04 05 06
07
08
09
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22 23 24 25 26 27
28 29 30 31  
dijous, 17-05-2012
dissabte, 19-05-2012

Cerca per conceptes

 anys   ara   Aran   camí   Catalunya   CiU   ciutadania   crisi   dies   dret   d'una   eleccions   futur   Govern   Lleida   política   sector   seguretat   temps   tothom 

Ultima modificació: 13:01segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicaci� de continguts

Col·laboració

10

02

2012

Parc de Gardeny: transferència de coneixement

Josep M. Martorell

Pot un país situar-se en poc més de deu anys en un referent en recerca europeu? En l'última dècada, Catalunya s'ha situat en l'elit de la investigació europea i mundial. Això ha estat possible gràcies a unes polítiques continuades d'atracció de talent, d'impuls a la competitivitat internacional, de creació d'una xarxa de centres excel·lents i de promoció de grans instal·lacions úniques i de referència al sud d'Europa. Unes accions desplegades amb gran consens i fruit d'una inversió ininterrompuda que han permès que, amb només el 0,1% de la població mundial, Catalunya representi l'1% de tota la producció científica internacional. Deu vegades més que el que li correspondria pel pes de població.

Hi ha més indicadors que evidencien aquest salt qualitatiu de la recerca catalana que és reconeguda arreu del món científic per ser capdavantera en àmbits com la biomedicina, la fotònica o la física d'altes energies. No els enumeraré tots, però sí en destacaré dos que exemplifiquen la capacitat de Catalunya com a pol de recerca. El primer indicador és que científics de més de 50 països vénen al nostre país a fer carrera. El segon és que per cada euro que la Generalitat inverteix, els investigadors n'obtenen tres en convocatòries competitives. Per exemple, en l'última convocatòria Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca, que finança els millors projectes de recerca d'investigadors ja consolidats, Catalunya va obtenir set ajuts dotats amb més de 24 milions d'euros.

Una situació molt diferent a la de fa quinze anys enrere i fruit d'un esforç conjunt en què els parcs científics i tecnològics han tingut un paper destacat. Han contribuït en la raó de ser de la recerca: la transferència de coneixement que permet erigir la ciència en motor transformador de la societat. El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida n'és un bon exemple. Amb més de 70 empreses instal·lades, el Parc de Gardeny dinamitza les activitats innovadores a les Terres de Ponent amb un alt grau d'especialització en un sector clau per a la demarcació com és l'agroalimentari.

Així doncs, el sistema de recerca de Catalunya compta amb els parcs científics i tecnològics per afrontar un repte cabdal de futur: el trasllat massiu de coneixement al teixit productiu. Després de demostrar que podem convertir els diners en coneixement, ara és el moment de demostrar que podem convertir el coneixement en diners. Aquí, els parcs tornen a tenir un paper destacat com a estimuladors de la transferència.

El Govern inverteix en els parcs científics a través de les universitats públiques i, en aquests moments, incentiva l'augment de les sinergies entre universitats i parcs perquè els equipaments educatius de perfil investigador s'instal·lin en aquests espais. Una fórmula consensuada amb les universitats per tal de capitalitzar els parcs amb nous continguts i que, en el cas de Gardeny, reforça la presència de la Universitat de Lleida, que ja té nombrosos grups d'investigació treballant en les instal·lacions.

En aquesta lectura positiva, però, seria un error obviar que l'endeutament que actualment tenen gairebé la totalitat dels parcs científics podrien convertir-se en factor de risc per aquests projectes exitosos de connexió entre recerca i empresa.

La Generalitat, malgrat no ser l'actor principal en aquest procés, ha impulsat dues línies d'actuació per garantir la continuïtat i consolidació dels parcs científics catalans, que s'afegeixen a les ja esmentades anteriorment. La primera és la negociació amb l'Estat perquè assumeixi part de la seva responsabilitat en l'endeutament d'aquestes instal·lacions, i impulsi condonacions del crèdit. El Govern també treballa intensament perquè els pressupostos de l'Estat del 2012 incloguin una nova moratòria en el retorn de capital dels préstecs que, fins que es concretin les condonacions, seria una ajuda puntual per superar els pròxims dos o tres anys.

La segona línia d'actuació és aconseguir la implicació del món local que, en la majoria dels casos, participa com a soci dels projectes. Cal, doncs, que els ens locals es coresponsabilitzin en la viabilitat d'unes instal·lacions que són una font de riquesa per a les ciutats i els territoris que les acullen. En alguns casos, això ja és una realitat, com a reflex de l'aposta decidida del món local per aquests projectes. Lleida en seria un exemple.

Totes aquestes actuacions permetran garantir la continuïtat i la solidesa dels parcs científics i tecnològics catalans. Una viabilitat necessària perquè tinguin el paper destacat que els correspon en aquesta nova etapa en què el repte principal és la transferència massiva de coneixement al teixit productiu.

Etiquetes: Parc,Gardeny:,transferència,coneixement

Category: Colaboracio
tornar enrera

Darreres opinions

21

05

2012

19

05

2012

França

Xavier Maurel

18

05

2012

Prioritzant en temps de crisi (III)

Àlex Moga i Vidal

16

05

2012

Nova modalitat de pensionista

Luis Casas Farrán

Els articiles d'opinió més llegits en 10 dies

De lin e de lan

18

12

2010

La contracrònica

16

05

2011

Viure per veure

06

06

2011

La Peixera

09

06

2011