Cerca per data
 |
Maig - 2012 |  |
||||
| Dil | Dim | Dim | Dij | Div | Dis | Diu |
|---|---|---|---|---|---|---|
01 |
02 | 03 |
04 | 05 | 06 | |
| 07 | 08 |
09 |
10 |
11 |
12 |
13 |
| 14 | 15 |
16 |
17 |
18 |
19 |
20 |
21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Mostrar les entrades del mes | ||||||
Cerca per conceptes
Cercador d'ofertes laborals
Ultima modificació: 16:46
Col·laboració
16
11
2010
Savi i tossut: Joan Solà , un xic abans
josep vallverdú
LA CONEIXENÇA DE JOAN SOLÀ, per a moltes persones que li estan retent personal homenatge amb motiu de la seva desaparició, arrenca dels anys vuitanta o setanta. Em compto entre els seus amics de molt més enrere, quan vaig tenir ocasió de topar-me'l, o me'l van fer conèixer, o ell va venir a consultar-me quelcom. Era a començaments dels anys seixanta, i tinc molt clares unes primeres converses, al tren, un trajecte que jo devia fer entre Balaguer i Lleida. Ell aleshores estudiava Magisteri i ens passà vem aquell trajecte ell preguntant i jo responent. A ell li interessava el camp de la llengua, i, particularment, en aquella època, l'establiment d'una correcció, d'una arquitectura lingüÃstica que calia retrobar després de tants entrebancs històrics. I vaig adonar-me que, progressivament, les seves preguntes o el plantejament d'alternatives s'anaven complicant i densificant. Aquell noi no desitjava només aprendre una normativa establerta, sinó que necessitava justificar cada passa que fes en l'estudi i en la descoberta. Era un estudiós tossut, exigent, algú nascut per reblar conceptes...
Tanta cà rrega de detalls per satisfer, tants interrogants sobre l'estructura no ja de la llengua, sinó del llenguatge, em depassava; jo havia estudiat Filologia Clà ssica en un temps reculat, dirÃem antiquat, vint anys més enrere, mentre que Joan Solà ja fullejava pel seu compte tractats de lingüÃstica, i, per tant, es situava en un nivell on jo no hi accedia. Tanmateix, no em deixà lliure, no em desfermà de la corretja, al contrari, em portà en trobades posteriors al terreny del llenguatge popular, les locucions i el perquè jo n'emprava, i quines, als meus textos. Havia deixat de tractar-me com un consultor o professor marginal quinze anys més gran que no ell, per aprofitar, del meu quefer d'escriptor, tresors de llengua parlada i escrita. Confessava que tenia vocació d'ensenyant i deia que tal tema pensava explicar-lo començant per... Ja s'ha parlat del seu magisteri a l'aula, transmetent sempre coneixements amb pacient eficà cia, com també en la conferència, en els congressos.
Vaig perdre relatiu contacte amb ell quan accedà a la docència università ria; una carta esporà dica, el seguiment a distà ncia dels seus treballs, algun llibre seu que m'enviava, dedicat, i la sensació, compartida amb altres amics, de veure'l obert a l'ample món, endinsant-se més i més en la galà xia dels cursos a l'estranger, dels congressos, de les sessions acadèmiques. Mai, però, arribant a la sustracció de la llengua pròpia.
A partir de l'anomenada Transició, el trobem convertit en un gran comunicador, fidel a les col·laboracions de premsa, centenars, on predicava, lúcid, entorn dels perills que sotgen la nostra llengua, la denúncia dels quals prenia en ell una energia molt responsable.
Fa deu anys, i ja esdevingut una figura, un reconegut erudit i prestigiós catedrà tic, el rebÃem dins la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, al cap de diverses vegades d'estar proposat, i deixeu-me dir que vaig encapçalar cada cop, i ardentment, la proposta del seu nomenament, justament perquè em semblava que ja era hora que un lingüista i un gramà tic tan complet havia de tenir un seient en raó dels seus mereixements els mateixos o més que molts dels que ja hi érem. Jocosament, en constatar que els membres de Ponent, comptant-hi el Ramon Sistac, ja érem tres, hom començà a parlar de la "invasió dels de Lleida". La seva arribada comportà una vivesa en les discussions inconeguda abans i, sempre, sempre, les seves opinions tenien un transfons de sinceritat tant com d'argumentació ordenada, metòdicament estructurada, i musclosa, com eren també els seus escrits al servei de la llengua i de la terra.
Darreres opinions
21
05
2012
20
05
2012
19
05
2012
18
05
2012
17
05
2012
Els articiles d'opinió més llegits en 10 dies
2012© Grup Segre
