Vint-i-dos vots de diferència, sobre 956 delegats, significa victòria de Rubalcaba als penals. El que confirma aquest resultat, d'entrada, és que en les dos últimes setmanes Carme Chacón deia la veritat: era la guanyadora. Hi havia una pulsió de canvi que recorria tot Espanya, fins i tot en territoris que es donaven al principi com a rubalcabistes -és a dir, València o algunes províncies andaluses.

Era un canvi confús perquè bona part dels que volien fugir del zapaterisme s'aliaven amb zapateristes de soca-rel, com Leyre Pajín, Tomás Gómez de Madrid o la mateixa Carme Chacón. Era un tomb sobre les previsions.

Però, al final, diumenge passat una foto va moure desenes de vots de delegats: Pérez Rubalcaba amb Felipe González i Patxi López. Allà hi havia una seqüència que començava pel president socialista amb més prestigi, continuava amb Pérez Rubalcaba com a home pont i apuntava a qui probablement vindrà: Patxi López com a successor del successor de Zapatero. Avui encara no és possible perquè encara és lehendakari. Perdrà al març del 2013 a Euskadi perquè difícilment es podrà reeditar una aliança tàcita amb el Partit Popular que suposi majoria parlamentària davant del previsible acord PNB i Amaiur. Llavors, quedarà lliure per continuar l'operació socialista de recanvi. Felipe, Alfredo, Patxi: setanta anys, seixanta i cinquanta, respectivament. El futur és impredictible amb seguretat absoluta a tres anys vista, però hi ha altes probabilitats, amb primàries o sense, que el socialista cridat a enfrontar-se a les urnes amb Mariano Rajoy sigui Patxi López. Això és en el fons del projecte de l'elecció d'Alfredo Pérez Rubalcaba com a secretari general.

Per si hi havia dubtes del significat d'aquesta foto, Rubalcaba ho va aclarir a 48 hores del congrés: "Patxi Lopez amb mi serà el que vulgui." Per als més despistats i amb el seu estil gens elegant, Rodríguez Ibarra, com si fos a la barra d'un bar, va disparar: "Si ningú s'ofèn, Carme Chacón és com Zapatero amb faldilles." N'hi havia per ofendre's.

Ara, el repte és triple: abans que res, recompondre la unitat fracturada en l'extrema tensió del congrés. Això ja va començar la nit passada amb la confecció d'una llista que cicatritzi ferides; després, resistir a Andalusia, tasca molt difícil perquè trenta anys de govern són massa i el candidat Griñán no és tan bo com ell mateix creu; i a més, millorar una mica els resultats a Astúries aprofitant la segona oportunitat concedida pel virrei Álvarez-Cascos. Tres reptes per a sis setmanes.

D'ara endavant, oposició constructiva -Pérez Rubalcaba aparentment ho garanteix- i recuperar els militants i votants desencisats. El rector d'una universitat de províncies que va militar en el seu dia al PSOE forma part d'aquesta ingent massa de descreguts: "Ens donen a elegir entre Rubalcaba, que va perdre per molt, i Chacón ,que va perdre per bastant. No és seriós. Renovació hauria de ser una altra cosa, cap dels dos." No obstant, reconeix que es fia més del nou secretari general. La tasca pendent de recuperació és immensa. El zapaterisme ha quedat dibuixat a la història com un parèntesi en la seqüència dels governs de Felipe González fins a la fotografia de successió que González va propiciar.