Segre.com: Crònica Política

Cerca per data

Maig - 2012
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
  01 02 03 04 05 06
07
08 09 10 11 12 13
14
15 16 17 18 19 20
22 23 24 25 26 27
28 29 30 31  
dilluns, 07-05-2012
12:13 - Madrid esperava la victòria d'Hollande
Una cosa és l'amistat i una altra, els interessos. Ideològicament, Rajoy està més a prop de Sarkozy i li ha d'agrair l''escorxament' de Zapatero a la campanya electoral francesa. En el mateix debat televisat, dimecres passat, Sarkozy li va dir a Hollande diverses vegades allò d'"el seu amic Zapatero". Hollande va...
dilluns, 14-05-2012

Cerca per conceptes

 anestèsia   Cascos   crisi   d'Espanya   dies   electoral   Espanya   guanyat   Madrid   mesos   però   pitjor   política   PSOE   quinieles   Rajoy   Rubalcaba   té   Zapatero   ZP 

Ultima modificació: 17:26segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicaci� de continguts

Crònica Política

Manuel Campo Vidal

Periodista

09

01

2012

Urdangarin i el PSOE 'cobreixen' Rajoy

Com que aquí allò de la cortesia de cent dies al nou Govern no es respecta i s'acostuma a reduir a cent hores, s'ha de reconèixer que a Mariano Rajoy li està venint molt bé l'embolic d'Urdangarin amb la justícia i els mitjans i, a més, la fractura a la família socialista a propòsit del futur líder del PSOE. Urdangarin s'emporta cada dia un titular, o diversos, que no faria pudor si no fos el gendre del Rei. És clar que hi ha força judici paral·lel als mitjans i tot té la seua injustícia, però sense ser qui és tampoc s'hauria emportat la facturació que va aconseguir. I una altra pàgina cada dia dedicada al PSOE, que si Rubalcaba, que si Chacón, de manera que ja queda menys per ocupar-se de les mesures, o dels silencis, del nou Govern.

Estan ara preocupats alguns polítics i periodistes per si Rajoy compareix o no compareix, quan el nou president, l'únic que ha fet en aquestes tres primeres setmanes, torró i raïm inclosos, és seguir disciplinadament els ensenyaments de l'abat Dinouart, és a dir, "el primer grau de la saviesa és el silenci. El segon, parlar poc i moderar el discurs".

Sempre vam tindre Mariano Rajoy per més savi del que semblava i, a més, reconeguem que va oferir una lliçó de serietat a l'aconseguir que del seu gabinet no se sabés ni un nom segur fins que ell mateix va llegir la llista, tret de Soraya Sáenz de Santamaría, és clar, que és la seua profeta a la terra batuda de la política.

Si és cert que el que vol és arribar fins al març per donar les pitjors notícies després de les eleccions andaluses, va per bon camí. Una altra cosa és que Europa, els mercats mundials o els sindicats de casa li trenquin el ritme pausat, especialitat tàctica del flamant president.

Com que les retallades diverses ja s'esperaven, de moment, el que més se li reclama és alguna de les mesures promeses per a les pimes i els emprenedors. N'hi hauria prou amb el fet de posar en pràctica no liquidar l'IVA fins a cobrar realment les factures, per disminuir l'ofec de milers d'empreses i salvar alguns llocs de treball que continuen caient a raó de mil per dia. Esfereïdor.

Potser el més nou a l'horitzó sigui aquell objectiu d'alleugerir les arques de l'Estat aflorant economia submergida. El sindicat de tècnics del ministeri d'Hisenda ha publicat un document denúncia que resulta esperançador.

Si el 2010 l'economia submergida a Espanya va representar el 23% del PIB, xifra que suposa una pèrdua d'ingressos estimada en 88.000 milions d'euros, només reduint deu punts el frau -que és el que tenen França, Holanda o Suïssa-, s'ingressarien 38.000 milions més a l'any. És a dir, més del doble del que pretén Rajoy amb el seu objectiu de 16.500 i sense necessitat de retallades ni amputacions. És clar que, per aconseguir-ho, fan falta més inspectors fiscals i que les baixes naturals per jubilació es reposin, com passarà amb policies i metges. Unes paraules de compromís, de qui sigui, sobre aquest tema resultarien d'alleujament.

La situació és greu, però encara hi ha crèdit de confiança per sortir-ne, menys a València. Pobre Fabra. A Francisco Camps el va beneir Déu amb el judici dels vestits i el va castigar amb el seu entestament a mantindre la mentida que els pagava. Si no, en lloc de sastres i factures estaríem parlant del descomunal mal govern que va presidir, que inclou malbarataments gravíssims i construir un aeroport, el de Castelló, on mai va aterrar cap avió.

D'una altra mena, però també límit, són les angoixes financeres de Catalunya, Balears i Múrcia. Allà, les arques públiques es van descontrolar i el monocultiu de la construcció va fer la resta. No només de turisme viu l'home mediterrani, en aquest moment, el més amenaçat de la Península.

Etiquetes: Urdangarin,PSOE,'cobreixen',Rajoy

Category: Cronica Politica
tornar enrera

Darreres opinions

14

05

2012

El Govern, a cop de totxo

Manuel campo vidal

07

05

2012

09

04

2012

Per viacrucis, el d'Espanya

Manuel Campo Vidal

01

04

2012

19

03

2012

Final de règim a Andalusia

Manuel Campo Vidal

Els articiles d'opinió més llegits en 10 dies

De lin e de lan

18

12

2010

La contracrònica

16

05

2011

Viure per veure

06

06

2011

La Peixera

09

06

2011