| Maig - 2012 | ||||||
| Dil | Dim | Dim | Dij | Div | Dis | Diu |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 01 | 02 | 03 | 04 | 05 | 06 | |
07 |
08 | 09 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Mostrar les entrades del mes | ||||||

Manuel Campo Vidal
Periodista
09
01
2012
Com que aquà allò de la cortesia de cent dies al nou Govern no es respecta i s'acostuma a reduir a cent hores, s'ha de reconèixer que a Mariano Rajoy li està venint molt bé l'embolic d'Urdangarin amb la justÃcia i els mitjans i, a més, la fractura a la famÃlia socialista a propòsit del futur lÃder del PSOE. Urdangarin s'emporta cada dia un titular, o diversos, que no faria pudor si no fos el gendre del Rei. És clar que hi ha força judici paral·lel als mitjans i tot té la seua injustÃcia, però sense ser qui és tampoc s'hauria emportat la facturació que va aconseguir. I una altra pà gina cada dia dedicada al PSOE, que si Rubalcaba, que si Chacón, de manera que ja queda menys per ocupar-se de les mesures, o dels silencis, del nou Govern.
Estan ara preocupats alguns polÃtics i periodistes per si Rajoy compareix o no compareix, quan el nou president, l'únic que ha fet en aquestes tres primeres setmanes, torró i raïm inclosos, és seguir disciplinadament els ensenyaments de l'abat Dinouart, és a dir, "el primer grau de la saviesa és el silenci. El segon, parlar poc i moderar el discurs".
Sempre vam tindre Mariano Rajoy per més savi del que semblava i, a més, reconeguem que va oferir una lliçó de serietat a l'aconseguir que del seu gabinet no se sabés ni un nom segur fins que ell mateix va llegir la llista, tret de Soraya Sáenz de SantamarÃa, és clar, que és la seua profeta a la terra batuda de la polÃtica.
Si és cert que el que vol és arribar fins al març per donar les pitjors notÃcies després de les eleccions andaluses, va per bon camÃ. Una altra cosa és que Europa, els mercats mundials o els sindicats de casa li trenquin el ritme pausat, especialitat tà ctica del flamant president.
Com que les retallades diverses ja s'esperaven, de moment, el que més se li reclama és alguna de les mesures promeses per a les pimes i els emprenedors. N'hi hauria prou amb el fet de posar en prà ctica no liquidar l'IVA fins a cobrar realment les factures, per disminuir l'ofec de milers d'empreses i salvar alguns llocs de treball que continuen caient a raó de mil per dia. Esfereïdor.
Potser el més nou a l'horitzó sigui aquell objectiu d'alleugerir les arques de l'Estat aflorant economia submergida. El sindicat de tècnics del ministeri d'Hisenda ha publicat un document denúncia que resulta esperançador.
Si el 2010 l'economia submergida a Espanya va representar el 23% del PIB, xifra que suposa una pèrdua d'ingressos estimada en 88.000 milions d'euros, només reduint deu punts el frau -que és el que tenen França, Holanda o Suïssa-, s'ingressarien 38.000 milions més a l'any. És a dir, més del doble del que pretén Rajoy amb el seu objectiu de 16.500 i sense necessitat de retallades ni amputacions. És clar que, per aconseguir-ho, fan falta més inspectors fiscals i que les baixes naturals per jubilació es reposin, com passarà amb policies i metges. Unes paraules de compromÃs, de qui sigui, sobre aquest tema resultarien d'alleujament.
La situació és greu, però encara hi ha crèdit de confiança per sortir-ne, menys a València. Pobre Fabra. A Francisco Camps el va beneir Déu amb el judici dels vestits i el va castigar amb el seu entestament a mantindre la mentida que els pagava. Si no, en lloc de sastres i factures estarÃem parlant del descomunal mal govern que va presidir, que inclou malbarataments gravÃssims i construir un aeroport, el de Castelló, on mai va aterrar cap avió.
D'una altra mena, però també lÃmit, són les angoixes financeres de Catalunya, Balears i Múrcia. Allà , les arques públiques es van descontrolar i el monocultiu de la construcció va fer la resta. No només de turisme viu l'home mediterrani, en aquest moment, el més amenaçat de la PenÃnsula.
14
05
2012
07
05
2012
09
04
2012
01
04
2012
19
03
2012