FALTA GAIREBÉ un mes per a les primàries socialistes a Madrid -3 d'octubre-, però els indicis són explícits: Tomás Gómez, secretari general, en el seu dia designat per Zapatero, guanyarà gairebé amb seguretat la consulta interna. La ministra Trinidad Jiménez, la candidata que defensa Zapatero en cada intervenció, fins i tot des del Japó, no sembla que pugui superar l'onada de vot militant que mobilitza Gómez. "Arrasarem", afirma un entusiasta seguidor de Tomás. "Això podria acabar malament per a nosaltres", admet, per primera vegada, un estrateg de Trinidad.

Eduardo Sotillos, director de comunicació (i més que això) de Tomás Gómez, respira tranquil: "Tenim prou dades per saber que Tomás guanyarà les primàries i que té possibilitats davant d'Esperanza Aguirre, que és el que importa."

Les primàries han disparat la popularitat de Gómez. Abans d'aquest embolic, només el coneixien el seixanta per cent dels madrilenys. Ara, el noranta. I la seua valoració puja -venia de molt avall-, precisament, perquè s'ha enfrontat a Zapatero.

"La campanya dels mitjans, si s'hagués hagut de contractar en publicitat, li hauria costat a Gómez uns sis milions d'euros", calcula Daniel Rodríguez, expert electoral de 6W Comunicación.

La simpatia de la premsa -no només la conservadora- va valdre a Gómez que l'incontinent alcalde de Getafe, Pedro Castro, declarés: "Gómez és el candidat de la dreta." Castro, autor en el seu dia d'aquella declaració sobre "els tontos que voten el PP", potser no volia dir exactament això, però ho va dir.

Entre unes coses i les altres, a Gómez l'estan fent un home. Potser no tenia condicions per al càrrec, però Zapatero el va recolzar al principi i és ben sabut l'escàs encert del president per a la selecció de personal. Vet aquí el seu portaveu al Congrés, Toño Alonso, que no volia el càrrec, i la secretària d'organització, Leyre Pajín, "a qui no han deixat que manés", segons un partidari de Gómez, i tants altres errors en nomenaments ministerials. En vaques grasses, el màrqueting primava sobre l'exigència política d'eficàcia.

Ara, en el declivi i la crisi, hi ha ministres que s'han passat a la clandestinitat i s'acusa una falta de coordinació molt visible. Perdre la batalla de Madrid, com sembla inevitable, reportarà a Zapatero un nou descens en la percepció de lideratge que ja adverteixen els militants socialistes, i no només a Madrid.

Aquest previsible revés reforçarà la idea -que ja està en circulació- que el PSOE ha de renovar cartell electoral davant de Rajoy. I, en cada conversa, la figura del ministre Pérez Rubalcaba guanya posicions. Per evitar mals majors, un grup d'intel·lectuals socialistes es va reunir divendres per promoure una proposta: que Trinidad es retiri perquè tot plegat quedi menys danyat: ella mateixa, el clima intern i el mateix Zapatero. Alhora, a Catalunya, el retorn del ministre Celestino Corbacho -després de la vaga general del 29- ha generat un gran enrenou. Culpar-lo de l'atur -com si se li atribuís la creació d'ocupa-ció-, com fan els nacionalistes, és absurd. Però els abundants atacs polítics i periodístics revelen que no és una ajuda dolenta per a un Montilla amb molt poques possibilitats de mantindre's a la Generalitat. Alhora, a Astúries i València s'ha produït el mateix miracle: la resurrecció dels exministres. L'extitular d'Interior, Antoni Asunción, l'home a qui se li va escapar Luis Roldán d'Espanya, reapareix per sorpresa per disputar unes primàries per veure qui perd davant de Camps, que, al seu torn, només pot perdre davant dels tribunals.

A Astúries, emoció al màxim, perquè Francisco Álvarez Cascos, a qui no volen la meitat dels militants, i així ho han fet constar, s'entossudeix a ser el candidat al Principat. Pobre Mariano, a qui posen en la tessitura d'haver de prendre decisions, potser obrint una crisi profunda al PP asturià! I pobre José Luis, a qui algú va convèncer que Tomás no aguantaria ni mitja bufetada i cediria el pas a Trini quan l'hi demanés!

La batalla de Madrid podria significar el començament de la seua última etapa política.