Enguany hem tingut una important onada de consultes populars organitzades per la societat civil en nombrosos municipis i ciutats catalanes, en les quals la pregunta feia referència clara a la necessitat d'un canvi de les condicions actuals de dependència de Catalunya vers Espanya. El 10 de juliol, la societat civil va tornar a alçar la veu al convocar una macromanifestació a Barcelona per demanar l'Estatut sencer.

Ara és el torn de Lleida. Torna a ser la societat civil la que ens convida a manifestar aquell mateix esperit del 10 de juliol a Barcelona, a la nostra ciutat, aquest cop amb un sol lema Som una nació. Nosaltres decidim, molt escaient en una data com la de demà, i sobre el qual a Lleida no hi ha hagut debat ni reticències, sinó acord entre partits, entitats i sindicats.

Quan la societat civil dóna senyals tan clares de moviment nacional, com les consultes populars que segueixen ben vives -avui mateix a Alfarràs i Rocafort de Vallbona- i altres de programades fins a l'abril de l'any vinent, i entre les quals també hi ha Barcelona, o amb manifestacions com la del 10 de juliol o la de demà a Lleida, és de rebut que els partits polítics i les institucions, siguin del color que siguin, obrin una reflexió sobre aquests fets i estiguin atents, sabent escoltar aquests i altres moviments ciutadans, com l'interès de moltes persones per recuperar fosses de la Guerra Civil i restaurar una part de la memòria històrica i del seu dany moral. No s'hi val a dir que tot això són rauxes que ja passaran, el que fa el poble de Catalunya mai és per menystenir-ho i sempre sol indicar molt més del que es veu a simple vista.

Tots aquest moviments -que són fets i no paraules- ens indiquen un procés de canvi, de transformació profunda de la nostra societat, que la major part dels cops és d'on sorgeixen els grans canvis de la història. Ens cal un debat serè dins de Catalunya i que els governants i els responsables dels partits polítics defineixin bé quins són els seus ideals i els seus postulats respecte unes qüestions purament de país que els ciutadans i ciutadanes posen damunt la taula. Ens hem d'assegurar, cadascú des de la seva posició, que fem tot el que podem per Catalunya des del mateix país i les seves institucions abans de culpar l'Estat espanyol de les nostres mancances.

Fins ara, 465 municipis s'han fet la mateixa pregunta en consulta popular, i més de 512.000 persones l'han volgut respondre. Aquestes xifres van creixent a mesura que van passant els dies i els mesos, i per tant, no és lògic que si tanta gent es fa la mateixa pregunta els governants també se la facin?

El model actual ha tocat sostre, hem avançat tant com hem pogut amb les normes que ens regeixen a dia d'avui com a nació, però certs temes -que no són pas menors- els tenim bloquejats i sense data de solució. Parlo de l'Estatut, de la nova llei d'hisendes locals -tan necessària si no volem arribar al desgovern dels nostres municipis per asfíxia econòmica-, els traspassos pendents en aeroports, les inversions eternament promeses en infraestructures viàries, la reforma de la Constitució per actualitzar-la al segle XXI i poder assumir per complet una llei de vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya. Ni amb 100 anys més dins d'Espanya podríem aconseguir totes aquestes necessitats pel desenvolupament ple del nostre país.

Ho hem de dir clar i fort. Som una nació i nosaltres decidim. Per tant, aquesta diada és una bona oportunitat per demostrar que la gent de Lleida vol decidir el seu futur, és una bona oportunitat per reflexionar sobre el que volem ser i com ho podem aconseguir, és un bon dia per mostrar la unió de tot un territori pel seu país participant en la manifestació unitària que sortirà del Roser a les 10.30 hores.

Bona diada, lleidatans i lleidatanes. Bona diada, aranesi e araneses.