10
09
2010
Quan un servidor i ell també, és clar, érem més joves, tenia el vague record que el seu nom el transcrivien amb dues efes. Quedava aixÃ: Muamar el Gadaffi. Però ja se sap: en aquestos temps miseriosos i de crisi una efa fa de bon estalviar. Però els misteris de la transliteració de l'alfabet à rab són molts i diversos, i el consens actual ens fa geminar la M del nom i la D del cognom: Muammar al Gaddafi. Deixem-ho aixÃ, doncs, tot i que encara hi ha algun filòleg llepafils que insisteix que, en comptes d'una G, haurÃem de col·locar-hi una Q, que sempre queda com a més exòtic. I encara podem trobar una altra variable: Gathafi... (i aixà fins a un total de 768 combinacions possibles).
Sigui com sigui, d'entre tots els sà trapes que governen el món, el senyor Gaddafi hauria de ser considerat el més millor (a més de ser-ne el degà ). Ha passat de ser considerat l'enemic públic número u d'occident a convertir-se en un tirà tirant a simpà tic o, si més no, tolerable. Fa trenta anys acollia i entrenava els més perillosos grups terroristes del planeta. Era la bèstia negra del president Reagan (un guardó que compartia ex aequo amb l'aiatol·là Khomeini). Els F-16 americans ki bombardejaven de tant en tant el palau de TrÃpoli (on li van matar una filla), mentre ell s'estava menjant dà tils a la seva haima del desert.
Potser és la mateixa haima que ara instal·la al jardà de l'ambaixada en comptes de gastar una habitació d'hotel quan viatja a Ità lia a fer negocis amb Silvio Berlusconi. Fa ben poc hi va tornar. Com que són veïns les relacions són intenses i cordials. Se'l va veure baixant de l'avió acompanyat de dues de les seves guà rdies pretorianes: dues mosses imponents que, rere les ulleres de sol i els uniformes de camuflatge, deixaven entreveure la sensualitat d'una odalisca o, encara millor, d'una d'aquelles hurÃs verges que viuen al paradÃs de Mahoma. No té mal gust, no. I cada cop que va a Roma convoca -després de superar un cà sting- centenars de mosses italianes, que escolten embadalides les prèdiques del lÃder libi sobre els avantatges d'apuntar-se a l'Islam. I no només se l'escolten, sinó que n'hi ha que li fan cas. Aquest home és un crac.
Gaddafi ha passat de ser considerat l'enemic públic número u d'occident a convertir-se en un tirà simpà tic
04
02
2012
04
02
2012
04
02
2012
04
02
2012
04
02
2012
04
02
2012
03
02
2012
03
02
2012
03
02
2012
03
02
2012