Segre.com: Detall opinió

publicitat

publicitat

publicitat

publicitat

Ultima modificació: 20:29segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicaci� de continguts

Quatre pilans

10

09

2010

El crac

Quan un servidor i ell també, és clar, érem més joves, tenia el vague record que el seu nom el transcrivien amb dues efes. Quedava així: Muamar el Gadaffi. Però ja se sap: en aquestos temps miseriosos i de crisi una efa fa de bon estalviar. Però els misteris de la transliteració de l'alfabet àrab són molts i diversos, i el consens actual ens fa geminar la M del nom i la D del cognom: Muammar al Gaddafi. Deixem-ho així, doncs, tot i que encara hi ha algun filòleg llepafils que insisteix que, en comptes d'una G, hauríem de col·locar-hi una Q, que sempre queda com a més exòtic. I encara podem trobar una altra variable: Gathafi... (i així fins a un total de 768 combinacions possibles).

Sigui com sigui, d'entre tots els sàtrapes que governen el món, el senyor Gaddafi hauria de ser considerat el més millor (a més de ser-ne el degà). Ha passat de ser considerat l'enemic públic número u d'occident a convertir-se en un tirà tirant a simpàtic o, si més no, tolerable. Fa trenta anys acollia i entrenava els més perillosos grups terroristes del planeta. Era la bèstia negra del president Reagan (un guardó que compartia ex aequo amb l'aiatol·là Khomeini). Els F-16 americans ki bombardejaven de tant en tant el palau de Trípoli (on li van matar una filla), mentre ell s'estava menjant dàtils a la seva haima del desert.

Potser és la mateixa haima que ara instal·la al jardí de l'ambaixada en comptes de gastar una habitació d'hotel quan viatja a Itàlia a fer negocis amb Silvio Berlusconi. Fa ben poc hi va tornar. Com que són veïns les relacions són intenses i cordials. Se'l va veure baixant de l'avió acompanyat de dues de les seves guàrdies pretorianes: dues mosses imponents que, rere les ulleres de sol i els uniformes de camuflatge, deixaven entreveure la sensualitat d'una odalisca o, encara millor, d'una d'aquelles hurís verges que viuen al paradís de Mahoma. No té mal gust, no. I cada cop que va a Roma convoca -després de superar un càsting- centenars de mosses italianes, que escolten embadalides les prèdiques del líder libi sobre els avantatges d'apuntar-se a l'Islam. I no només se l'escolten, sinó que n'hi ha que li fan cas. Aquest home és un crac.

Gaddafi ha passat de ser considerat l'enemic públic número u d'occident a convertir-se en un tirà simpàtic

Etiquetes: crac

Category: Quatre pilans
tornar enrera

Darreres entrades

04

02

2012

04

02

2012

[ Era net pes armaris ]

Qui recuelh "firmes"?

04

02

2012

[ Tribuna ]

Lleida hi guanya

04

02

2012

[ Editorial ]

Previndre o espantar

04

02

2012

[ La Peixera ]

Retallada als banquers

03

02

2012

[ la peixera ]

Patrimoni mundial

03

02

2012

[ Quatre pilans ]

Sibèria

03

02

2012

publicitat

Els articiles d'opinió més llegits en 10 dies

La contracrònica

16

05

2011

Viure per veure

06

06

2011

De lin e de lan

18

12

2010

La Peixera

09

06

2011

La contracrònica

13

09

2010

publicitat