El Govern va tirar endavant al Congrés el seu projecte de reforma laboral, rebutjant fins i tot les esmenes que l'oposició havia introduït al Senat per endurir la llei, però ningú va celebrar una victòria que amb més arguments que mai es pot considerar pírrica. Ho és perquè només va comptar amb els vots favorables dels socialistes i perquè a pocs quilòmetres de distància del Congrés, a la plaça madrilenya de Vista Alegre, els delegats sindicals d'UGT i Comissions Obreres escalfaven motors per a la vaga general convocada precisament per protestar contra aquesta reforma laboral. Que els delegats sindicals encapçalats per qui havia sigut fins ara el primer conseller de Zapatero, el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, a qui s'al·ludia com a vicepresident efectiu del Govern, reclamessin multitudinàriament la dimissió de Zapatero és la demostració més palmària de com s'ha quedat de sol el president del Govern, acostumat a buscar pactes d'última hora al Congrés però que afronta ara les crítiques dels que fins ara havien sigut els seus aliats que fins i tot li plantegen una vaga general. I el pitjor és que afronta aquesta crisi amb una reforma a la qual s'ha vist obligat per satisfer els mercats, que arriba tard perquè facilita l'acomiadament quan ja hi ha quatre milions d'aturats i l'obre a la majoria d'empreses perquè només cal justificar pèrdues d'ingressos, però que tampoc s'entreveu com un instrument eficaç per facilitar la creació d'ocupació encara que es plantegi que la indemnització per acomiadament amb el nou contracte de foment de l'ocupació sigui més barata. És preocupant la solitud en què els parlamentaris i els sindicats han deixat Zapatero, però el que resulta paranoic en la situació actual és que el PP tampoc estigui d'acord amb una reforma laboral que reclama des de fa anys i que els sindicats demanin al Govern una rectificació que saben que és impossible d'aconseguir i que exigeixin la dimissió de Zapatero, sabent que donen ales a l'única alternativa existent, el PP i Rajoy, que aplicarien una reforma laboral encara més dura per als treballadors. S'ha criticat als populars que converteixin en estratègia la tàctica del "com pitjor, millor", però en vista de la convocatòria de vaga general no semblen els únics. I mentrestant, s'anuncia que la competitivitat d'Espanya ha baixat fins al nivell de Puerto Rico. A qui li pot estranyar?