És un fenomen lluminós en virtut de la llum visible emesa per l'atmosfera superior, especialment en altes latituds, i en forma de rajos, arcs, bandes, cortina lluminosa o corona. Les zones en què aquest fenomen és més freqüent es troben a uns 20 graus dels pols magnètics terrestres, on l'aurora és visible gairebé en totes les nits de cel clar. L'anàlisi espectral de la seua llum manifesta la presència de certes línies principals corresponents al nitrogen i oxigen, i altres a l'hidrogen. Les seues diverses formes s'originen a través de processos de col·lisió de partícules solars amb gasos.