LLEIDA TENIA A BÉ QUE només havia perdut, en relació amb el litigi amb Barbastre, en l'àmbit eclesiàstic. Ara ja no ho pot dir. L'Associació d'Amics del Museu de Lleida ha perdut la demanda civil que va presentar per reclamar la propietat de les obres en litigi a favor del bisbat de Lleida. Fins ara, s'havien esgrimit raons d'ordre ideològic per explicar el rebuig constant del Vaticà als arguments de Lleida. Que si la Congregació dels bisbes està formada per gent de l'Opus, que si els diferents nuncis -i, sobretot, Lajos Kada- eren anticatalans. Ara caldrà buscar una altra excusa. Que la jutge està a l'espera de destinació a Saragossa -si tal cosa fos certa- podria servir de nou ar- gument victimista. Mentres-tant, hem oblidat que el bisbe Malla va reconèixer en el seu dia que les obres hi estaven en dipòsit (encara que després, massa tard, ho va rectificar) o que el catàleg de l'exposició Pulchra, que ha servit com a inventari per al bisbat de Barbastre, conté multitud d'errors i imprecisions sobre l'origen de moltes d'aquestes obres. En el cas de la demanda dels Amics del Museu, semblava mitjanament clar per a qualsevol persona que si el bisbat de Lleida es negava a reconèixer-se com a propietari de les obres ni tan sols un jutge podia obligar-lo a vulnerar les ordres del Vaticà. La sentència té un aspecte positiu per a Lleida i és que no en nega la propietat, sinó que simplement afirma que els Amics del Museu no han pogut acreditar-la. Un consol que, mal entès, pot abocar-nos a un cicle de recursos i més recursos que de poca cosa serviran.