SEGRE

Creado:

Actualizado:

Em va fer molta il·lusió de trobar a Morella en una botiga taller de gemmologia molts números de Bonart, que és la revista d’art contemporani de referència en català, la qual cosa vol dir que ha esdevingut referent als Països Catalans; amb l’encert que la iniciativa prové del sector privat. I així és com ha de procedir també la cultura –entenent-la com un mercat– en un país que treballa per la normalitat plena: que iniciatives privades tinguin suport institucional quan el producte esdevé, com és el cas de Bonart, de qualitat tant en el continent com en el contingut. Perquè tenir mensualment aplegades en un volum les exposicions no només de la nostra àrea cultural, sinó de la resta de l’Estat i, encara, de fronteres enllà, vol dir disposar d’una eina que no té només la voluntat de fer-nos d’agenda, sinó que se’ns presenta com una publicació seriada que ens ofereix l’opinió crítica de veus autoritzades, articles raonats, crítiques d’exposicions, relació de convocatòries de premis o una secció de subhastes programades, alhora que obre les seves pàgines no només als artistes l’obra dels quals ja els ha fet immortals, sinó que fa una aposta seriosa per aquells que malden per fer-se un nom. D’aquí la gràcia que els seus responsables, curadors que es volen d’un producte exquisit, tinguin la sensibilitat d’oferir la portada a joves creadors, de manera que anem ampliant nòmina d’artistes molts dels quals per a molta gent eren del tot desconeguts. Quants d’altres llenguatges artístics no voldrien tenir Bonart? D’una banda pel que ofereix i per la periodicitat en què ens ho ofereix, però d’una altra, i sobretot, perquè com que costa tant de tenir a l’abast què diuen els qui en saben i tenen criteri, Bonart es fa envejable. Tot aquest rigor, però, no seria possible sense un equip humà que amb molt de talent, amb innegable disponibilitat i amb absoluta entrega ho fes possible. I aquesta possibilitat es veu materialitzada perquè aquests professionals creuen en l’art en totes les seves trajectòries, i és també amb voluntat d’internacionalització per tal que la cultura catalana es faci un nom que aposten per l’excel·lència. I així s’assenten les cultures, amb suports que, com aquest, les difonguin. Aquí i al món. En llengua i literatura, Els Marges.

tracking