Segre.com

La tèrmica en una ZEPA

| Lleida

Costa d'entendre que les aus protegides puguin trobar un entorn millor al costat d'una central tèrmica que en una zona de regadiu, però això és el que sembla d'acord amb els problemes que troba Brussel·les per acceptar els regadius del Segarra-Garrigues, perquè representa una amenaça per a les aus estepàries, i els permisos que, en canvi, s'han concedit per a la central tèrmica de Mequinensa, que també es troba en una zona d'especial protecció per a aus. El nivell de contaminació d'una tèrmica està molt per sobre del que pot representar un canal i contrasten els problemes que es plantegen per regar amb les benediccions que ha rebut aquesta tèrmica per part de les administracions implicades. Des de l'Institut Aragonès de Gestió Ambiental s'assegura que la futura central "no afecta hàbitats ni espècies prioritàries", encara que admet que es llançarà a l'atmosfera monòxid de carboni, diòxid de sofre i òxids de nitrogen amb una xemeneia de 50 metres d'alçada i dos estacions mesuradores a Aragó i Catalunya per controlar la presència d'aquestes substàncies a l'aire. Ens podem preguntar si a Catalunya s'hauria concedit aquesta mateixa autorització tenint en compte la ubicació en una ZEPA i el risc contaminant i si la legislació i els nivells d'exigència són homogenis en totes les autonomies. Aquí, l'aprovació l'ha concedit l'Administració aragonesa i els primers perjudicats seran els veïns d'Almatret, que tindran la tèrmica a set quilòmetres del seu terme municipal, amb una àrea de possible contaminació que pot arribar fins a Lleida ciutat. Però la Generalitat diu que està tot en regla, que la contaminació serà mínima i només demanarà la paralització de la central si se superen els límits d'emissions a l'aire. Ja ho veurem.

Segueix l'escalada

Que continués l'increment de l'atur al febrer era previsible i es pot analitzar si els 154.058 nous aturats, 1.381 a Lleida, que ens atansen ja als 3,5 milions, són més o menys dels esperats, però el que resulta preocupant és que la despesa per prestacions de desocupació ha augmentat un 63 per cent i que el nombre de cotitzants a la Seguretat Social ha baixat un milió l'últim any. Això vol dir que hi ha més dèficit i menys capacitat de reacció.