PASSAR DE L'EUFòRIA a la depressió o viceversa és un fenomen típic de les societats insegures i poc codificades. Acaba de passar a l'Argentina. La selecció de Maradona va entusiasmar mentre despatxava els seus tres primers rivals: la societat sencera va proclamar una superioritat gairebé racial de futbol argentí fins que una Alemanya només ordenada va deixar en evidència l'individualisme i la falta de sistema de la selecció de Maradona. Després, el plor continu, que és una herència trufada dels antecedents italians i espanyols sense acabar de digerir l'herència psicoanalítica dels jueus centreeuropeus que conformen sociològicament la República argentina, sempre buscant els seus orígens i sempre tenint una nova decepció. Això ens recorda alguna cosa, a nosaltres? Ara els espanyols estem presos de l'eufòria d'assolir per primera vegada a la història una final de la copa del món de futbol. És gairebé més important el mètode que el resultat mateix, perquè té a veure amb una jove generació de futbolistes educats en el treball en equip, en el sacrifici col·lectiu i en l'afany de perfecció. Valors que a l'Espanya de la decadència d'aquesta profunda crisi més que econòmica són cada vegada més inèdits. Les eufòries tenen anhídrid carbònic: s'evaporen quan la botella està oberta des de fa un temps. El sostenible és un camí obert per un grapat d'esportistes espanyols com Rafael Nadal, Fernando Alonso, els components de la Roja i alguns més, que independentment de les seues generoses gratificacions, marquen el camí de l'esforç individual i col·lectiu i la feina ben feta cada dia com a meta. Això també es diu patriotisme, perquè identifica valors democràtics i de progrés amb un sentit de pertinença a la nació. I si aconseguíssim que en lloc de ser una pulsió instantània fos el modest inici d'un camí de reconversió d'Espanya hauríem acabat amb el fatalisme que es va iniciar fa quatre-cents anys i que encara no ha trobat el seu terra. Es tracta simplement d'armar una pàtria de valors constitucionals i democràtics on la feina, les llibertats, la solidaritat i el sentit del col·lectiu siguin capaços d'armar moltes més coses que una meravellosa selecció de futbol. Naturalment, des de l'Espanya de les autonomies.