Cerca per data
 |
February - 2012 |  |
||||
| Mon | Tue | Wed | Thu | Fri | Sat | Sun |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 01 | 02 | 03 | 04 | 05 |
||
| 06 | 07 | 08 | 09 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | ||||
| Mostrar les entrades del mes | ||||||
Cerca per conceptes
Recordant
Ultima modificació: 20:29
Les Cendres
Txema MartÃnez
Escriptor
07
09
2010
Claustrofòbia
En els espais tancats és on més ens revelem. Quan hem de deixar enrere les armes que atorga el temps per combatre el temps, com l'oci, els vicis, les mentides o la manipulació de les esperances, quan ens quedem sols amb una espècie de no-res, més a prop dels altres i de nosaltres mateixos que mai, és quan podem veure la veritable naturalesa de la identitat, els instints, la forma en què l'educació que hem rebut es referma o es torça... Serem, en fi, allò que sempre hem estat i que encara no s'havia manifestat.
M'agraden les pel·lÃcules on això passa. Penso en Mesas separadas, per exem-ple, o en Cayo Largo, o en La huella, on el vaivé dels personatges enclaustrats treu el millor i el pitjor d'ells, en una brillantor narrativa, i per tant vital, extraordinà ria. En una curiosa paradoxa, allà on les ments tenen més sota control el medi, el temple de les seves tribulacions, és on més s'escapen els punts de fuga que arrelen en l'interior. La paleta de colors resultant, vista des de fora, pot resulta quasi grotesca. Som uns estranys, en el fons, i aspirem a assemblar-nos tant com puguem a allò que hem somiat ser, enterrant aquells estrangers que ens habiten.
És fà cil elucubrar amb quines persones del nostre entorn, i fins i tot de fora, podrÃem residir en un balneari envoltat de neu durant anys, a la manera de La muntanya mà gica: amb cap. Amb ningú. Tard o d'hora sorgeixen els problemes, el pes, egoista i inútil, de la nostra soledat, que s'obstina a ser-ho, i les relacions agafen caires no previstos, malgrat que amb perseverança un s'acostuma a tot, per dimissió o per entusiasme.
A Catalunya, paÃs petit per antonomà sia, tenim tots els tics d'aquesta sensació propera a la claustrofòbia. Els coneguts estem tancats en unes fronteres que molts voldrÃem encara més altes, i amb totes les virtuts i els defectes que això suposa ens arrosseguem cap al futur. Tenen, els polÃtics, els treballadors, els empresaris, els patriotes, catalans els mateixos trets petits d'un territori que vol fer-se gran, i no hi ha manera d'ordenar l'escenari, sempre a les mans de la nostra pròpia menudesa. Uns instints atà vics, fèrtils, que tant en la seva brutÃcia feréstega com en la seva amabilitat de saló són fills d'una terra atapeïda que s'estreny cada dia més.
Isolats, som la resplendor que emetem.
Som uns estranys, en el fons, i aspirem a assemblar-nos tant com puguem a allò que hem somiat ser
Darreres opinions
31
01
2012
24
01
2012
17
01
2012
10
01
2012
03
01
2012
Els articiles d'opinió més llegits en 10 dies
2012© Grup Segre
