El poeta...
"És un tòpic en ús dels poetes elegíacs i derrotistes, de dir que mai no ens adonem del valor d'una cosa fins que l'hem perdut. Que mai no ens sembla tan bella l'estimada com quan en som lluny. Que l'amor a la Pàtria s'abranda, sobretot, a l'exili. És un tòpic..., però almenys per la meva part, durant un petit exili voluntari que estic consumant, sento afirmar-se els meus sentiments vers la meva petita pàtria: Lleida. Camino, mentalment, pels carrers i les places de la vella ciutat, i m'adono de coses que abans, quan hi era m'havien passat per alt (...)".
Els carrers de la ciutat [L'Ideal, 1936]
Màrius Torres i Perenya neix a la ciutat de Lleida, el 30 d'agost de l'any 1910. El seu pare, Humbert Torres, metge de professió, ocupa els càrrecs d'alcalde de Lleida, vicepresident del Parlament de Catalunya i diputat del Parlament espanyol.
Estudia el batxillerat al Liceu Escolar de Lleida del 1920 al 1926. Després, es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona, seguint la tradició familiar. L'any 1933, durant el viatge de fi de carrera, té l'oportunitat de visitar les ciutats de Florència, Gènova i París. En tornar continua estudiant Medicina i s'especialitza en la investigació i tractament de les malalties de l'aparell digestiu. Durant l'etapa d'estudiant escriu una comèdia amb el títol "Un fantasma com n'hi ha pocs", que els seus cosins presenten entre els anys 1933 i 1936 al certamen literari Ignasi Iglésias, sense fortuna.
La seva vida dóna un tomb decisiu l'any 1935, quan contrau una infecció gripal que es complica greument. Cap a finals d'any ha d'ingressar al sanatori antituberculós de Puig d'Olena (Vallès Oriental), on pràcticament passarà la resta de la seva vida. Allí rep sovint la visita de l'escriptor Joan Sales –amb qui es carteja del 1936 al 1941–, i entre ambdós es crea una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel·lectuals. Al sanatori també coneix Mercè Figueres –la Mahalta dels seus poemes– una noia amb qui comparteix lectures, passejos i converses.
Durant els primers anys de la Guerra Civil escriu per a la revista L'Ideal de Lleida amb el pseudònim "Gregori Sastre". Paral·lelament, el 9 de desembre de 1936 emprèn la redacció d'un diari adreçat al seu germà, amb la intenció d'anotar les impressions i sentiments que li provoca la Guerra Civil. Més endavant, inicia un altre diari on anota ressenyes i comentaris diversos de caire artístic, musical i literari. Al sanatori, dedica el temps lliure a la lectura. S'interessa per matèries tant diverses com medicina, grafologia i filosofia; llegeix clàssics de la literatura com Molière, Baudelaire, Verlaine i els trobadors medievals. També tradueix de l'anglès poemes de Milton i Shelley, i del francès de Valéry, Du Bellay i Ronsard. Però sobretot, escriu poesia.
El 1940 el seu estat de salut empitjora i ha de romandre enllitat. Al cap d'un parell d'anys es trasllada al Mas Blanc, a prop del sanatori, i inicia estudis d'harmonia amb l'objectiu d'arribar a musicar alguns dels seus poemes. Aquest projecte, però, es veu truncat per la seva mort a l'edat de trenta-dos anys, el 29 de desembre de 1942, a Puig d'Olena. Les seves despulles resten al cementiri de Sant Quirze Safaja.
