En vista de les reaccions d'amplis sectors madrilenys, encapçalats per una premsa cada vegada més agressiva que ahir fins i tot arribava a l'insult cap a les primeres autoritats catalanes, s'ha de pensar que a la capital de l'Estat han interpretat la prohibició de les corrides de toros com un afront, com la resposta a la sentència del Constitucional que retallava l'Estatut i com un pas més en el procés de distanciament entre Catalunya i Espanya. Pot ser que alguns hagin intentat portar l'aigua al seu molí i que aquesta dinàmica afavoreixi la seua estratègia electoral, però convindria introduir sentit comú en la polèmica abans que hàgim de lamentar danys col·laterals. S'ha de recordar que estem davant d'una iniciativa legislativa popular promoguda des de col·lectius defensors dels animals, que també estan recollint firmes a Madrid i a altres autonomies, a la qual certament s'han afegit grups que han portat el debat a la qüestió identitària fins a arribar a una decisió en què s'ha combinat l'afany intervencionista de prohibir el que no agrada amb la hipocresia de rematar una festa ja morta, mirant cap a una altra banda quan es tracta de correbous, la prohibició dels quals pot costar vots. Però així ho ha decidit el Parlament i cal respectar-ho, i s'equivoquen els qui, des d'una banda i l'altra, busquen anar més lluny del que es va votar. Ni és un atac contra la cultura popular, ni una mostra de la fractura d'Espanya, ni el reflex d'una profunda crisi nacional, ni un drama, ni el primer pas per prohibir també les nines flamenques, entre moltes altres de les bajanades que s'han publicat. Convindria que els qui estan a favor de la convivència, d'una relació cordial i fluida, introduïssin el sentit comú, que ja s'està trobant a faltar, perquè ja es torna a parlar de boicots a productes catalans, i ahir circulaven amb profusió missatges electrònics promovent-los. Ja es parla de recursos o lleis que puguin invalidar la decisió del Parlament i sembla que el món pot paralitzar-se perquè hi hagi toros o no a la Monumental. Desgraciadament, tenim problemes més importants, més apressants i de més transcendència que haurien d'ocupar el nostre temps i les nostres energies. I si volem debatre sobre toros, com es fa des que existeixen amb crítiques tan dures com les de la Generació del 98, fem-ho amb serenitat, amb tolerància i sense insults. En cas contrari, podem acabar malament.