FINALMENT S'HA signat el Pacte Nacional per a les Infraestructures. El procés per elaborar aquest pacte es va iniciar, a instàncies de Convergència i Unió, per cercar un gran acord de totes les forces polítiques, econòmiques i socials del país. L'objectiu era acordar una relació d'infraestructures necessàries per a Catalunya en els propers anys que es poguessin executar amb independència del color polític dels governants.

Doncs bé, tot això no s'ha aconseguit. I no s'ha aconseguit perquè el Govern de la Generalitat ha fet prevaldre més les raons pràctiques de cohesió interna del tripartit que les reals necessitats del nostre país. No s'ha estat valent i Catalunya no farà el pas endavant que tant necessita.

I parlant de nosaltres, els lleidatans, tampoc en podem estar gaire contents. Les pressions del Govern de la Generalitat sobre el de la Diputació han aconseguit el sí d'aquesta darrera. Un sí, però, molt forçat i a contracor. Sabem, perquè ho ha dit ell en un article d'opinió, tot el que volia el senyor Gilabert. Ara, després de signat el Pacte, també sabem amb què s'ha hagut de conformar. Parafrasejant el president de la Diputació, podríem fer una relació de les coses que volíem (i també del que hem signat):

-Volíem una autovia entre Tàrrega i Alfarràs, per Balaguer, i hem signat una reserva de sòl.

-Volíem un tercer carril a la A-2 entre Cervera i Lleida, i hem signat un estudi d'intensitat de trànsit del desdoblament de l'Eix Transversal.

-Volíem una autovia entre Montblanc i Lleida, i hem signat una autovia entre Tarragona i Montblanc.

-Volíem els túnels de Comiols i Perbes, i hem signat un simple condicionament de carreteres per arreglar quatre revolts.

-Volíem que les Borges Blanques tingués una sortida digna cap a l'Eix de l'Ebre i hem signat que les Garrigues hauran de continuar com fins ara.

-Volíem un enllaç ferroviari amb l'aeroport d'Alguaire i hem signat... res.

I tenim annexos, molts annexos. Tenim, entre altres coses, l'autovia entre Montblanc i la A-2 (entre Tàrrega i Cervera) i el túnel de la Bonaigua als annexos. I això és més important del que sembla.

Cal recordar que el Pacte té una vigència temporal de 12 anys, fins al 2020, amb una primera fase d'entre 6 i 7 anys. La part dispositiva del document preveu les mesures de la primera fase amb un compromís explícit de les parts signants. En canvi, a la part dels annexos no s'assumeix cap compromís en ferm d'execució i únicament es recullen, en qualitat de llista oberta i revisable, les actuacions previstes per a la segona fase del Pacte, més enllà del 2015. Aquí és on som els lleidatans. A les previsions revisables.

Lleida ha tornat a significar-se davant de Catalunya com la ventafocs del nostre país. Girona, amb molta menys extensió, tindrà el doble d'inversió planificada. N'hi ha que no baden. Nosaltres sí. Els nostres actuals governants han tornat a cedir per interessos partidistes i ens han instal·lat a l'annex de Catalunya. Som aquells que no poden créixer gaire ni fer infraestructures gaire grans. Som el territori que cal protegir perquè tothom el pugui visitar. Som els de l'ós i les ZEPA, però no podem ser els de l'economia pròspera i les autovies. Potser a alguns ja els està bé. A nosaltres, no. Des de Convergència i Unió continuarem treballant perquè Lleida faci, els propers anys, el salt endavant que es mereix.