Segre.com

"Estar nominat al Goya és el reconeixement dels col·legues"

Xavier Font

r. banyeres | lleida

Xavier Font (Bellpuig, 1972) és autor, juntament amb el gallec Arturo Vaquero, de la cançó Agallas vs. Escamas, de la pel·lícula Agallas, protagonitzada per Hugo Silva i Carmelo Gómez. El tema ha estat nominat als premis Goya de cine com a millor cançó original, fet que va suposar tota una "satisfacció" per al lleidatà. Font i Vaquero comparteixen el projecte Bandasonora, amb què ja han compost cançons per a diverses pel·lícules. Tot i que viu a Santiago de Compostel·la des de fa anys, no s'oblida dels seus orígens. Això sí, prefereix la tranquil·litat de la composició a l'enrenou dels concerts en directe, amb què va començar en el món de la música.

Què li va suposar la nominació?

Va ser una sorpresa molt grata. Aquesta nominació no deixa de ser un reconeixement dels companys del sector, una forma de dir-te que els agrada el treball que fas. És molt satisfactori.

Havia estat nomenat en anteriors ocasions?

De forma indirecta. El 2006, pel curtmetratge Atención al cliente i la versió de la cançó Padam, d'Edith Piaff.

Com es va gestar la cançó?

Resumeix molt bé la pel·lícula sense revelar l'argument del thriller. Si has vist el film, tot cobra sentit i si no, comprens la trama, però ho interpretes d'una altra forma. Va ser concebuda com un duel entre els dos personatges principals, Carmelo Gómez i Hugo Silva, tot i que al final, el primer es va fer enrere.

Com sona interpretada per Hugo Silva?

Molt bé. De fet, primer la cantava tan bé que perdia. Vam haver de demanar-li que ho fes com si fos Sebastián, el personatge macarra i expresidiari que interpreta. Llavors la va cantar amb veu molt més greu. Va quedar perfecta.

En quins altres projectes treballa?

En la música i la producció d'El apóstol, que s'estrenarà al mes de juliol, amb el Xacobeu, i ens dóna l'oportunitat de treballar amb Philip Glass, pare del minimalisme musical.

Vostè va començar en el món de la música a sobre dels escenaris, amb grups com Malos Tiempos, que fins i tot va guanyar el Ciutat de Lleida. Els ha deixat definitivament?

Sí, vam tocar a Lleida i a la resta de Catalunya. Tinc molt bons records de concerts en bars com La Cantonada, però arriba un moment en què necessites canviar. Composar per a cine és més tranquil i puc fer-ho des de casa.

Viatja sovint a Bellpuig?

Sí. Bona part de la meua família encara viu entre Bellpuig i Lleida, així que procuro que no passin tres o quatre mesos sense vindre.