L'N-240 busca una solució

El tram de l’N-240 que va de Lleida a Vinaixa i el límit provincial amb Tarragona ha estat la víctima més mal parada de les retallades que la crisi va provocar a l’obra pública. A l’oest de Lleida ciutat, l’N-240 ja és autovia fins a Osca (A-22), mentre que cap a l’est (ja a la província de Tarragona) hi ha 22,3 quilòmetres d’autovia (A-27) entre Tarragona, el Morell i Valls fins al peu de la serra de Miramar, per on discorre el coll de Lilla. El 2010, el ministeri de Foment va aparcar el projecte de l’A-27, entre molts d’altres, però amb el temps s’ha recuperat, de manera que fins i tot abans d’acabar l’any es preveu començar la construcció del túnel per evitar els revolts de Lilla. La previsió de Foment continua amb la construcció d’un enllaç desdoblat fins a l’AP-2 a Montblanc. Però, de Montblanc a les Borges i Lleida, ja ningú parla de l’A-27.

En canvi, des del 2010 s’han succeït altres iniciatives. El 2012, plataformes socials com l’Ateneu Popular Garriguenc i Conca22 van presentar un estudi que concloïa que l’opció més barata (71 milions per alliberar el tram Lleida-Montblanc el pròxim 1 de gener, cosa que suposa anticipar el final de la concessió, el 2021), més àgil i de menys impacte ambiental era rescatar la concessió de l’AP-2 d’Abertis i eliminar-ne el peatge. El 2013, una altra proposta va arribar de mans de l’empresa privada. El grup concessionari Abertis es va oferir a completar obres de l’autovia A-27 entre Lleida i Tarragona a canvi de convertir-la en una via de peatge o bé allargar la concessió de l’AP-2. L’any 2014, el llavors conseller Santi Vila hi va contemplar una fórmula pròxima entre Lleida i les Borges.

La negra història d’aquesta carretera, l’últim capítol de la qual va acabar amb la vida fa avui dos setmanes de la jove Marta Sòria al quilòmetre 83, ha evidenciat que hi ha unanimitat a l’exigir solucions a l’elevada sinistralitat. Tanmateix, el consens no existeix en quines han de ser.

El conseller Josep Rull va apostar per duplicar l’N-240 de Lleida a les Borges i ERC, Ipcena i les dos plataformes socials de les Garrigues i la Conca de Barberà van respondre reclamant l’alliberament del peatge. L’alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, va assegurar aquesta setmana que “alliberar el peatge és una consigna política i una postura oportunista que només respon al partidisme i no al sentir general del territori, el que genera desgast. “L’Estat mai alliberarà el peatge, perquè establirà un precedent. No és una mesura barata, perquè caldrà assumir despeses de manteniment i conservació, per la qual cosa, al final, s’aplicarà un peatge blanc o una eurovinyeta”.

En la mateixa línia, Toni Postius (PDECat) va dir ahir que “caldrà obrir accessos a l’autopista des de les poblacions entre Lleida i les Borges, una zona en la qual resideixen més de 15.000 persones que continuarien utilitzant la Nacional. La descongestió de camions només afectarà els transportistes de llarg recorregut”.

Per la seua part, l’exalcalde Miquel Àngel Estradé (ERC) afirma que “l’Estat pot convèncer Abertis del rescat, ja que el tram entre Lleida i les Borges està infrautilitzat i aquesta operació suposarà una inversió molt menor”.

Seria una solució immediata i no s’hauria d’esperar a fer estudis i projectes, expropiacions de terres conreades i obres que durarien almenys cinc anys i tindrien un cost de 250 milions d’euros. A més, no hi hauria cap impacte ambiental, un motiu que addueixen els ecologistes i conservacionistes.

Per la seua part, el sector del transport manté el seu rebuig de la desviació per l’AP-2 mentre no es garanteixin bonificacions, com a mínim, del 75%, ja que, de cap altra manera ho consideren una opció rendible. De moment, les que s’han ofert oscil·len entre un 35 i un 50%.