SEGRE

ESQUÍ INSTAL·LACIONS

Noces d’or a l’estació d’Espot

El complex fa cinquanta anys després de dècades de vicissituds per consolidar-se || Juntament amb Massella és la quarta més antiga de Catalunya i la segona de Lleida després de Baqueira

Esquiadors al telecadira dels Estanyets el 1968.

Esquiadors al telecadira dels Estanyets el 1968.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’estació d’esquí d’Espot, a les portes del Parc Nacional d’Aigüestortes, al Pallars Sobirà, compleix mig segle. La seua història va començar l’hivern de 1967-68, encara que l’activitat anava arrelant des de feia anys impulsada pel Centre Excursionista de Catalunya per a la divulgació de l’esquí. Va iniciar la seua etapa de la mà de l’empresa Promoción de Urbanismo e Inversiones (PURISA) amb el nom d’Estació d’Alta Muntanya de Super Espot, encara que el 1970 ja va passar a denominar-se Super Espot. Els remuntadors funcionaven amb gasoil perquè a la cota 2.000 no arribava el corrent elèctric. Muntar al seu únic telecadira, el dels Estanyets, costava 40 pessetes anada i tornada. Als anys 80 es va construir la cafeteria de la cota 2.000, ja es disposava d’un segon teleesquí i podien veure’s màquines trepitjaneu. Una allau es va emportar el 1996 el restaurant d’Els Clots de la Bassa, construït feia menys de dos anys. No es van haver de lamentar víctimes. A partir d’aquell any es van remodelar les pistes i es va abordar la instal·lació de canons de neu que es va acabar el 2000 i que cobreixen més de 60% de l’àrea esquiable. La temporada 1998-99 va comportar un gran canvi ja que l’empresa Construcciones de Obras Públicas y Civiles SA va tancar la compra del complex per 2.000 milions de pessetes i es va reanomenar Espot Esquí. El 2001 l’Institut Català de Finances (ICF) concedeix un crèdit a Carles Isús, expresident del consell del Sobirà –actualment ho és de nou– i dirigent de CiU per adquirir l’estació a Copcisa. L’impagament d’aquest crèdit va comportar un dels pitjors períodes del complex, que va estar a punt de tancar definitivament. El 2004 l’ICF va anunciar que acudia als tribunals per procedir a l’embargament i reclamar la seua propietat per cedir-la als ajuntaments de les Valls d’Àneu. Finalment, el novembre del 2007, el Govern va adjudicar a Gran Pallars (unió de Suport Group Consultor i empresaris del Pallars) la gestió d’Espot juntament amb Port Ainé. L’ICF va adquirir Espot en subhasta el 2006 i un any després Port Ainé, per impagaments de préstecs que els anteriors propietaris van contractar amb l’entitat. Gran Pallars va ser una situació transitòria per intentar tornar a posar les pistes a mans privades, que va quedar abandonat el 2011 quan Ferrocarrils de la Generalitat es va convertir en propietari i gestor de les pistes sota la denominació de Sky Pallars juntament amb la Molina, Vallter 2000 i Vall de Núria.

Espot, juntament amb Massella, és la quarta estació més antiga de Catalunya i la segona de Lleida. La Molina va obrir el 1943, Vall de Núria el 1947, el 1964 Baqueira, Port del Comte el 1973, Vallter 2000 el 1975, Port Ainé el 1986, Boí el 1990 i Tavascan el 1991. Aquest cap de setmana celebra les noces d’or amb diversos actes. Els objectius per al futur són aconseguir la desestacionalització i una promoció més gran per a un complex vital en el desenvolupament econòmic del territori, lligat per sempre al futur del complex hivernal.

Esquiadors al telecadira dels Estanyets el 1968.

Esquiadors al telecadira dels Estanyets el 1968.

Esquiadors al telecadira dels Estanyets el 1968.

Esquiadors al telecadira dels Estanyets el 1968.

Esquiadors al telecadira dels Estanyets el 1968.

Esquiadors al telecadira dels Estanyets el 1968.

tracking