Tàrrega descobreix una de les 4 portes medievals en unes obres al centre

La reurbanització dels carrers del centre de Tàrrega ha posat al descobert les restes d’una de les vies d’entrada a la ciutat fins al segle XVII, així com parts de la muralla i de les torres de defensa que protegien la capital de l’Urgell. Els treballs de reurbanització prosseguiran una vegada es documentin les restes arqueològiques trobades.

Les obres de reurbanització del carrer Urgell de Tàrrega han posat al descobert restes del portal d’Urgell, una de les quatre portes d’entrada a la ciutat en les èpoques medieval i moderna, així com part de la muralla. El conjunt va ser aixecat a mitjans del segle XIV, entre els anys 1366 i 1370. Aquest portal va ser el que utilitzaven els veïns que sortien de Tàrrega en direcció a Balaguer.

El responsable d’Arqueologia del museu de l’Urgell, Oriol Saula, va confirmar ahir que, a falta d’acabar d’excavar i documentar la zona, “les obres han permès treure a la llum els baixos d’una torre defensiva del costat sud, restes de l’antiga muralla i del portal d’Urgell. Hem detectat les bases del doble portal que ja va descriure l’historiador Segarra i Malla”.

Segons Saura, el portal d’Urgell era com un pas cobert amb un habitatge a sobre. “Hi havia un primer portal que va ser construït al segle XIV, que és la continuació de la muralla medieval, i desconeixem si va ser durant aquells anys o més tard quan va ser aixecat un segon portal, amb una estructura més feble, de la meitat d’amplada que la muralla, d’1,3-1,4 metres.” Malgrat saber que al carrer Urgell hi havia un portal homònim, Saula va assegurar que desconeixien si en quedaven restes ja que a finals del segle XIX el portal va ser desmuntat per aprofitar la pedra. “Per sort, no ho van arrancar tot i podem veure les bases de les portes, el doble portal i part d’una torre de la zona sud.” Saula va detallar que als dos costats del carrer han aparegut restes del portal, que es va fer durant la construcció de la muralla.

Els arqueòlegs acabaran d’excavar ara el sector central i quan prossegueixin els treballs de reurbanització, seguiran la intervenció amb la vorera encara no destruïda. Saula va explicar que un dels problemes amb què es troben és que “existeixen instal·lacions de gas i aigua que han danyat les estructures”. Després de documentar les restes, el carrer es cobrirà de nou ja que “és inviable a causa del seu elevat cost” deixar-lo a la vista. Les excavacions no afectaran el calendari de les obres de remodelació del carrer Urgell ni el disseny del projecte.

Oriol Saula va confirmar ahir que aquest tram de muralla, de dotze metres de llarg i 3,61 metres d’alçada, constitueix una de les poques restes de la fortificació conservades en alçat de manera que “és el tram més espectacular, ocupa una planta baixa i la primera planta de l’edifici”.

Altres zones de Tàrrega en les quals poden veure’s restes de la muralla són les cases que van des del carrer Hospital fins al de Migdia.

Hi ha també restes de la muralla, en aquest cas no d’alçat però sí de fonaments i primeres files, a l’adoberia del Molí del Codina.

En l’accés al Pou de Gel recentment s’ha recuperat un tros de muralla en alçat, d’uns dos metres.

Finalment, les obres d’habilitació del centre de fisioteràpia Fisalut van posar al descobert restes de la muralla i un pany d’una torre associada que es pot veure des d’una finestra.