Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Quasi un centenar de pobles del pla de Lleida han perdut població en 25 anys

Actualitzada 10/04/2017 a les 12:54
Malgrat que s’han guanyat 100.000 habitants, que es concentren en nuclis grans
Quasi un centenar de pobles del pla de Lleida han perdut població en 25 anys

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Quasi un centenar de pobles del pla de Lleida han perdut població en 25 anys

ÓSCAR MIRÓN
Quasi un centenar de pobles del pla de Lleida han perdut població en 25 anys

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Quasi un centenar de pobles del pla de Lleida han perdut població en 25 anys

ÓSCAR MIRÓN
Quasi un centenar de pobles del pla de Lleida han perdut població en 25 anys

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Quasi un centenar de pobles del pla de Lleida han perdut població en 25 anys

ÓSCAR MIRÓN
Quasi un centenar de pobles del pla de Lleida han perdut població en 25 anys

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Quasi un centenar de pobles del pla de Lleida han perdut població en 25 anys

ÓSCAR MIRÓN

Sense terme mitjà. Els últims vint-i-cinc anys, els pobles de Ponent han canviat radicalment. O han crescut fins a triplicar la població, com Guissona o Torrefarrera; o han perdut habitants de forma alarmant, sobretot a les Garrigues, l’única comarca del Pla de Lleida que registra un creixement negatiu.

En els vint-i-cinc anys que van des del 1991 fins al 2016, la fisonomia dels pobles de les comarques del Pla de Lleida ha canviat radicalment. S’ha guanyat població en conjunt, però s’ha distribuït de forma molt desigual. Dos xifres que s’han de tenir en compte: un total de 82 municipis del Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra i les Garrigues (que suma 149 localitats) han perdut habitants durant aquest període malgrat que el padró ha augmentat en 98.266 persones al conjunt del territori. L’important flux migratori registrat a partir de l’any 2000 explica –en gran part– aquest augment de població, però no la gran transformació urbana que han experimentat municipis com Guissona o Torrefarrera, que han triplicat la població en aquests vint-i-cinc anys. En percentatge, Guissona ha crescut un 160% i Torrefarrera, un 203%. Una cosa semblant passa a Alcarràs, que ara té més del doble d’habitants que el 1991, un augment del 106 per cent. També han crescut de forma notòria totes les capitals de comarca. Però, al contrari, poblacions com Almatret han perdut el 40% de veïns en 25 anys. No es tracta d’un cas aïllat. Els pobles petits són cada vegada més petits. Guimerà té un 34% d’habitants menys que el 1991 i Vinaixa ha perdut el 31% d’habitants.

La tendència és residir als nuclis més grans. Per aquesta raó totes les capitals de comarca del pla han guanyat habitants en aquests vint-i-cinc anys, així com els municipis limítrofs que, en molts casos, s’han convertit en autèntics barris residencials. Alpicat seria un dels exemples paradigmàtics. El 1991 tenia 3.777 veïns censats, i ara són 6.233. La majoria d’aquests 2.456 nous habitants tenen els seus orígens i la vida professional a Lleida, però s’han traslladat a Alpicat atrets per l’oferta immobiliària d’urbanitzacions d’adossades.

Un cas semblant, tot i que a menor escala, és el de Vallfogona de Balaguer, que ha crescut un 33% per la proximitat amb la capital de la Noguera. Una cosa semblant passa a Golmés i el Palau d’Anglesola. Però no hi ha una norma escrita. Així, mentre que Alcarràs ha doblat la població, els Alamús, a la mateixa distància de Lleida, a penes ha crescut (vegeu la pàgina 6). El geògraf Joan Ganau, de la Universitat de Lleida, lamenta la poca planificació que hi ha hagut en alguns municipis. “Primer es construeixen les cases, després els carrers i més tard els serveis.” Posa l’exemple d’Alpicat, que encara no té institut d’educació Secundària, malgrat els 6.233 habitants censats el 2016 (l’estrenarà aquest mes de setembre). I critica el model d’Alcarràs, “que va perdre la dimensió de poble” per convertir-se en un “barri dormitori de Lleida”.

L’única comarca que ha perdut població al pla de Lleida és les Garrigues. Les Borges Blanques ha guanyat gairebé mil habitants en vint-i-cinc anys i Juneda ha passat dels 2.949 veïns a 3.343, però són les excepcions. Una vintena de pobles han perdut habitants i el conjunt de la comarca ha experimentat un creixement negatiu de 168 persones. L’envelliment de la població és un dels problemes endèmics del medi rural.

MAPA DE LA DIFERÈNCIA DE POBLACIÓ EN ELS 25 ANYS
 

 

Demografia: sobreviure a l'abandó
  • Llanera, Vallferosa, Santa Fe de Montfred, Mont-ros, Montlleó, Palamós, Timor i Mont-ros són vuit pobles de la Segarra abandonats. N’hi ha vuit més en perill de despoblació.
  • Totes les capitals de comarca han experimentat un augment de població. Lleida ha guanyat 26.051 habitants des de l’any 1991. Mollerussa, 5.619 i Tàrrega, 5.248.
  • Al Pla d’Urgell la població està més estabilitzada. Només perden habitants quatre municipis, mentre que als dotze restants es guanya població. A banda de la capital, creixen notablement Golmés i el Palau d’Anglesola.
  • Tarrés tenia, a 1 de gener del 2016, vuit nens de menys de cinc anys empadronats que suposaven el 8% del total de veïns, xifra que el va convertir en el municipi de Lleida amb més població d’aquest grup d’edat.
Alcarràs i els Alamús, dos models de creixement oposats

Alcarràs i els Alamús estan a la mateixa distància de Lleida, però el primer s’ha convertit en una petita ciutat, mentre que el segon a penes ha experimentat un lleuger creixement. Miquel Serra, alcalde d’Alcarràs, subratlla que no és or tot el que llu. “Hem crescut tant perquè no teníem un pla urbanístic”, lamenta.
L’any 2007, abans que esclatés la bombolla immobiliària, “érem el segon municipi de Catalunya en creixement urbanístic”. Una bogeria. “Les promotores tenien moltes facilitats i semblava que creixien blocs als bancals.” Pisos “petits i barats” que van atreure famílies amb pocs recursos que “han desbordat els serveis socials”. “Amb un creixement ordenat, s’alternen els pisos de protecció oficial amb altres tipologies d’habitatges que et permeten obrir més el ventall social.” De totes maneres, “estem contents perquè hem aconseguit reduir a la meitat els 9,3 milions de deute que ens vam trobar quan vam arribar a l’ajuntament i perquè malgrat tenir veïns de 52 nacionalitats, hi ha una bona convivència”.
Per la seua banda, Cel·lestí Panavera, alcalde dels Alamús, no creu que s’equivoquessin al no apostar pel maó en ple boom immobiliari. “Tenim la tranquil ·litat de sempre i els serveis de Lleida a deu minuts.” A més, “hi ha molts nens i l’escola i la guarderia mai han perillat, per la qual cosa el futur està garantit”, assenyala Panavera.

La segona vida dels nuclis abandonats de muntanya
Als anys seixanta, els pobles del Pirineu de Lleida van perdre població de forma alarmant. Alguns nuclis van quedar deshabitats. L’arribada dels anomenats neorurals als vuitanta va suposar un tímid renàixer de la muntanya, que es consolidaria anys més tard gràcies al fet que el turisme es va convertir en un potent motor econòmic per a la zona. D’una banda, els joves ja no van sentir la necessitat de marxar perquè hi havia feina i, d’altra, el fenomen dels neorurals va seguir a l’alça i es van aconseguir recuperar pobles com Solanell, a l’Alt Urgell, o Cérvoles, un nucli de Senterada, al Pallars Jussà. També van reviure nuclis de la Terreta, com Espluga de Serra. El fenomen de les segones residències també ha suposat un fre a l’abandó d’aquestes poblacions de muntanya.
 
Pobles que es descarnen. L'alt preu de l'abandó dels petits nuclis de població a la Segarra
MontfredDels 103 nuclis de població de la Segarra, vuit estan abandonats (Llanera, Vallferosa, Santa Fe de Montfred, Mont-ros, Montlleó, Palamós, Timor i Mont-ros), i altres corren el perill de quedar-se sense veïns a curt termini. És el cas de Tordera, Granollers, Claret, Cellers, la Sisquella, Llindars, Malgrat i Muller. Amb poc més de 22.000 veïns i tenint en compte que el 73% d’aquests viuen a Cervera i Guissona, a la Segarra, els pobles són com un rosari. Es fa difícil caminar més de tres quilòmetres sense arribar a alguna població. Amb una mitjana d’edat molt avançada, els habitants d’aquests petits pobles exerceixen de guardians de les cases de segona residència, però cada vegada són menys, i per això cada vegada està més a prop el final d’aquests pobles, que s’han convertit en una càrrega monumental per als ajuntaments.
No és el mateix mantenir l’enllumenat públic, els vials, el mobiliari i la portada d’aigua per a dos veïns que per a dos-cents. Les problemàtiques són de molt diversa índole. Per exemple, a Cervera, la Paeria ha resolt la declaració de ruïna imminent i execució immediata d’obres d’un edifici al centre històric de l’agregat del Castellnou d’Oluges. No és un cas aïllat, explica l’alcalde, Ramon Royes. A Castellnou d’Oluges viuen unes trenta persones i hi ha una desena de cases totalment enderrocades.
El paisatge és dantesc i la Paeria fins i tot ha posat tanques a l’accés a la zona antiga per evitar danys. A Claret, agregat de Torà, es va plantejar una proposta similar gràcies a un acord entre els veïns. A la dècada dels anys noranta, quan va morir l’últim veí, el poble també estava en una situació de ruïna alarmant. Els propietaris van acordar fer-se càrrec de la neteja dels solars. Al cap de poc temps un matrimoni de Torà obria un restaurant, Can Solé Xic. En menys de dos anys es van recuperar algunes cases com a segones residències i en l’actualitat el poble té censats set veïns. De forma paral·lela, a la mateixa Segarra, es dóna la situació a la inversa. És el cas únic de Guissona, on en només vint anys la població s’ha triplicat.
  
Entrevista: Josep Ganau, geògraf de la UdL: «S’està repetint el fenomen que va despoblar el Pirineu»
GanauPer què alguns municipis perden població i en canvi altres en guanyen?
En general, als pobles del nord de la Noguera, el sud de les Garrigues i el Segrià i el sud d’Urgell i Segarra, és a dir, al secà i la mitja muntanya, hi ha un procés d’envelliment de la població que ve de lluny i és imparable, perquè són municipis amb poc mercat de treball i, per tant, tampoc atreuen immigrants.

I per què no s’hi queden els joves?
Pels serveis. Per sota dels mil habitants, costa aguantar una botiga, un bar o un caixer automàtic. Les necessitats socials actuals porten els joves que es queden al món rural a buscar pobles més grans que els ofereixin més serveis. Aquesta tendència s’accentua, sobretot, entre la població immigrant, que com que no tenen llaços familiars al nucli petit, prefereix establir-se on hi ha la feina, les escoles...

Desapareixeran els pobles petits?
La dinàmica és que hi ha més defuncions que naixements i, per tant, el creixement és negatiu. S’està produint un fenomen semblant, salvant les distàncies, a aquell que es va produir al Pirineu durant els anys seixanta, encara que en aquest cas no hi hagi problemes de comunicació.

L’economia –el treball– és l’únic reclam perquè creixi un municipi?
És important, com es pot apreciar en el cas de Guissona, però no es tracta de l’únic factor. La política urbanística del municipi també pesa molt. En un moment donat, Torrefarrera decideix expandir-se i Torre- serona, no. Són dos poblacions properes a Lleida i de perfil similar, però una va apostar per l’activitat residencial i afavorir el creixement urbanístic i l’altra, no. 
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre