SEGRE

SUBMINISTRAMENTS

L'excés d'arsènic impedeix beure de l'aixeta a quatre pobles d'Aran

Gessa i Tredòs recobren el subministrament, mentre que Unha i Salardú ho faran demà

Un veí d’Unha carregant aigua en una de les fonts del poble, que no estan afectades.

Un veí d’Unha carregant aigua en una de les fonts del poble, que no estan afectades.M. MOGA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els veïns d’Unha, Salardú, Gessa i Tredòs van rebre abans de Setmana Santa un comunicat que els prohibia beure aigua de l’aixeta al detectar-se uns nivells de concentració d’arsènic que superen els recomanats per l’OMS. A Gessa i Tredòs s’ha pogut restablir el servei i s’espera poder fer-ho demà a Unha i Salardú.

L’ajuntament de Naut Aran va enviar abans de Setmana Santa un ban als veïns d’Unha, Salardú, Gessa i Tredòs que prohibia el consum d’aigua de l’aixeta a l’haver-se detectat una concentració d’arsènic superior al límit recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A Gessa i Tredòs, el servei s’ha restablert en les últimes hores, mentre que a Unha i Salardú s’espera poder fer-ho en les pròximes. L’alcalde de Naut Aran, César Ruiz-Canela, va explicar aquest dimecres que, abans de Setmana Santa, la Diputació va fer l’anàlisi mensual de la xarxa de canalitzacions i es va detectar una concentració d’arsènic de 10,8 micrograms per litre, superior al límit de 10 recomanat per l’OMS.

L’ajuntament va decidir enviar un ban als veïns com a mesura preventiva, on els demanaven que s’abstinguessin de beure i cuinar amb aigua de l’aixeta. Ruiz-Canela va apuntar que els treballs que s’han de dur a terme per solucionar el problema consisteixen en el canvi dels filtres dels dipòsits (que contenen un mineral que redueix la quantitat d’arsènic), per poder tractar l’aigua que arriba des del brollador.

Per tractar l’aigua, han de canviar els filtres dels dipòsits per reduir la quantitat d’arsènic

Mentre el consistori solucionava el problema als dipòsits, els veïns van optar per recollir l’aigua potable de les fonts, aprofitant que aquestes no estan contaminades per aquest mineral. Carles Ayora, investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques, va explicar aquest dimecres que el perill està a consumir altes concentracions d’arsènic durant “tota la vida”, perquè el cos no excreta la substància i es va acumulant en l’organisme. Ayora va apuntar que a l’Argentina el límit és de 50 micrograms i que no poden permetre’s abaixar aquesta quantitat perquè la meitat del país quedaria sense subministrament.

Apunts

  • Al Pirineu hi ha roques amb un component d’aquest mineral. Diferents roques del Pirineu tenen un component mineral d’arsènic natural, que amb el pas del temps acaba rovellant-se i pot acabar passant a l’aigua. Encara que en molts casos la concentració d’arsènic a l’aigua no és alarmant, és recomanable respectar els límits establerts per l’Organització Mundial de la Salut i intentar posar solucions amb els mètodes que existeixen, com els filtres de Bayoxide instal·lats a Naut Aran, per eliminar aquesta substància de l’aigua. A més a més, l’OMS apunta que hi ha zones on la presència d’arsènic a l’aigua és habitual, com per exemple en llocs amb mines o aigües geotermals.
  • Disset milions fins al 2021 per reduir els nitrats a les aigües. Davant l’excés d’arsènic en el subministrament de boca a Naut Aran, la font de contaminació més habitual de l’aigua a Lleida són els nitrats, especialment al pla. L’ACA va recordar aquest dimecres que és el “principal problema ambiental” de les aigües, que afecta el 69% dels aqüífers i el 57 per cent de rius i llacs a Catalunya. Durant una jornada dedicada a tecnologies de descontaminació, va anunciar una inversió de disset milions fins a l’any 2021 per reduir les aportacions de nitrats procedents de fonts agràries. Així mateix, va recordar que la línia d’ajuts per millorar els proveïments subvenciona, entre altres mesures, tractament d’aigües amb excés de nitrats.

Una substància molt nociva, encara que el perill està en el consum continuat  La quantitat d’arsènic trobada a Naut Aran no és alarmant, encara que està just per sobre dels límits que fixa l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la reglamentació espanyola. L’organització apunta que l’arsènic és una de les deu substàncies químiques que es consideren més perilloses i reconeix que la presència d’aquest component a l’aigua potable és una de les amenaces més grans per a la salut pública, sempre que hi hagi una exposició continuada. Segons un estudi de l’OMS sobre la presència d’arsènic a l’aigua publicat el 2011, el consum continuat d’aigua contaminada amb altes concentracions d’arsènic pot arribar a provocar càncer (de pell, bufeta i pulmó, que solen manifestar-se després d’una exposició de més de deu anys), malalties cardiovasculars, diabetis i lesions a la pell. Aquestes últimes són les més comunes i les que abans apareixen i solen ser canvis en la pigmentació i l’aparició de taques a les mans i als peus. A més, acostumen a aparèixer després d’una exposició mínima de cinc anys. L’OMS també assenyala que els símptomes més primerencs de la intoxicació severa per arsènic són dolors abdominals i musculars, vòmits i diarrea.

Un veí d’Unha carregant aigua en una de les fonts del poble, que no estan afectades.

Un veí d’Unha carregant aigua en una de les fonts del poble, que no estan afectades.M. MOGA

tracking