Indignació per la sentència que no veu violació a Vielha perquè no hi va haver violència

Indignació ahir al conèixer-se la sentència de l’Audiència de Lleida que qualifica d’abusos la violació a una jove a Vielha per part de dos homes. La resolució va sentenciar a quatre anys i mig de presó (la Fiscalia en demanava 15) un oncle i el seu nebot al considerar que “no pot veure’s provat que la víctima fos sotmesa mitjançant una actuació violenta o intimidatòria”. Es dóna la circumstància que els condemnats estan representats per Agustín Martínez Becerra, advocat de La Manada. El cas de Pamplona ja va obrir un debat sobre la necessitat de reformar el Codi Penal pels delictes sexuals, encara que els advocats consultats per aquest diari consideren que el problema és la interpretació de la llei. També Dones Lleida considera que l’actual llei és capaç de castigar agressions com la de Vielha però afirma que, “davant de la proliferació de casos en què no es protegeix la víctima”, el col·lectiu defensa un canvi penal per acabar amb la interpretació dels jutges i incloure els atacs sexuals en què no hi ha un ús directe de la força. En el cas de Vielha, Dones Lleida qualifica d’“evident” que ha de ser castigat com a agressió sexual a l’assenyalar que la víctima va ser intimidada. “Hem d’anar més enllà i reivindicar que només sí és sí. No és només violació si et peguen un cop de puny o t’amenacen amb un ganivet”, assenyala el col·lectiu.

D’altra banda, el mateix tribunal de La Manada ha condemnat per “maltractament ocasional” un home que va apunyalar la seua dona davant dels fills petits a Lodosa (Navarra). Només el castiga amb 10 mesos de presó.

Amnistia Internacional denuncia el desemparament de les víctimes

Amnistia Internacional va demanar ahir al Govern i al Parlament que despleguin mesures concretes per garantir els drets de les dones i nenes que pateixen violència sexual. L’organització considera que falta un protocol de coordinació interinstitucional, una guia d’actuació en la detecció i tractament d’aquests casos i també centres de crisi especialitzats en l’atenció de víctimes de violència sexual. Tanmateix, sí que reconeix que a Catalunya hi ha hagut alguns avenços en aquesta matèria gràcies a la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que amplia la violència de gènere més enllà de l’àmbit de la parella o exparella.En la presentació del seu informe Ja és hora que em creguis, l’ONG revela que la majoria de les dones a Espanya que han denunciat violència sexual no ho tornaria a fer després de sentir-se desprotegides per les institucions i d’haver viscut un procés judicial traumàtic. En aquest sentit, apunta que la conseqüència directa és la falta de denúncia i que aquest fet deixa Espanya a la cua de la Unió Europea, concretament al lloc 25 de 32, que es tradueix en 2,65 violacions denunciades per cada cent mil habitants. Entre els mesos de gener i juny d’aquest 2018, es van denunciar 788 violacions, més de quatre al dia, segons dades del ministeri d’Interior. Encara que, segons Amnistia, aquestes xifres no mostren la realitat d’una violència “invisibilitzada”.