Regulació perquè Mont-rebei no mori d'èxit

El congost de Mont-rebei és un paratge natural únic que s’ha convertit en un dels atractius turístics més importants de Catalunya, amb 200.000 visitants a l’any. Aquesta fama ha anat en augment des de l’entrada en funcionament de la passarel·la penjant el 2013 que uneix els costats català i l’aragonès del congost.

Des d’aleshores, s’han disparat les visites i la impressionant atracció natural del paratge podria morir d’èxit a causa de les aglomeracions i l’incivisme. Municipis de l’entorn del congost i empreses privades que exploten les aigües del pantà de Canelles advoquen per trobar una solució a aquesta saturació que es produeix per Setmana Santa, ponts i dies assenyalats. Àger, Os de Balaguer, Sant Esteve de la Sarga, Viacamp, el Pont de Montanyana, les diputacions de Lleida i Osca i la Fundació Catalunya-La Pedrera (que gestiona la part catalana del congost) han treballat per crear un ens gestor i afrontar el manteniment de la zona. L’objectiu és controlar l’arribada de turistes. De moment, ja es regula el pàrquing a través de la pàgina web de la Masieta, on els excursionistes han de reservar l’entrada, i s’han instal·lat comptadors als accessos.

Segons els alcaldes de l’entorn de Mont-rebei, és necessari liderar un compromís públic i privat per aconseguir una gestió més eficient per mantenir la prosperitat d’aquesta destinació única sense esgotar-la. De fet, els primers edils d’Àger i Viacamp i els consells comarcals de la Noguera i la Ribagorça demanen regular ja l’accés a Mont-rebei i limitar la navegació a Canelles. Aquestes institucions van firmar un conveni per al manteniment de la passarel·la penjant, que va reobrir a finals de març després de quatre mesos clausurada per reparacions.

LLEIDA

El patrimoni natural i cultural de Lleida va rebre l’any passat tres reconeixements més de la Unesco. Es tracta de les més d’un miler de construccions de pedra seca de Lleida i d’altres països d’Europa (que van rebre la certificació de patrimoni cultural immaterial), el cel nocturn dels deu municipis del Parc Nacional d’Aigüestortes (distingit amb el certificat Starlight) i el Geoparc de la Conca de Tremp-Montsec, que celebrarà un any d’aquest reconeixement dimecres. Tots aquests es van afegir a les pintures rupestres del Cogul, les esglésies de la Vall de Boí, el cel del Montsec, la Val d’Aran com a destinació de la biosfera i les festes del foc del Pirineu, que van rebre els segells de la Unesco, entre els anys 1998 i 2015. De fet, la Vall de Boí és un dels pocs territoris que compten amb tres certificacions (Starlight, les esglésies romàniques i les falles). Per la seua banda, el Turó de la Seu Vella de Lleida, els Vestits de Paper de Mollerussa i la catedral de la Seu d’Urgell també aspiren a obtenir un guardó per part de la Unesco.

VIELHA

El 90 per cent de les places que ofereixen els establiments de la Val d’Aran estaran a disposició dels turistes aquesta Setmana Santa. Per ara només han tancat hotels de 4 i 5 estrelles, dos a Ruda i un a Tanau, que implica un 10 per cent d’aquestes places. Segons Ambròs Barberà, responsable del Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran, hotels, pensions i càmpings sumen 10.300 places que es queden en 9.300 si s’hi resta el 10 per cent dels establiments que donen per finalitzada la temporada d’hivern. Els llocs de treball directes que generen aquests negocis oscil·len entre els quatre-cents i cinc-cents i estaran en actiu durant les pròximes vacances de Setmana Santa. Val a recordar que les pistes d’esquí araneses de Baqueira-Beret estaran obertes fins al dia 22, Dilluns de Pasqua, inclòs i ofereixen més de 112 quilòmetres de domini esquiable ja que les precipitacions d’aquestes últimes setmanes i la baixada de temperatures han fet tornar el clima hivernal a la Val i està reactivant les reserves de cara als propers festius, com en altres punts del Pirineu, on les estacions mantenen les instal·lacions en funcionament, com és el cas de Port Ainé, al Pallars Sobirà, i de Boí Taüll, a l’Alta Ribagorça.

Pel que fa a l’ocupació, Barberà va indicar que, per ara, és d’un 40 per cent entre demà dilluns i Dijous Sant, dia en el qual comencen a arribar gran part dels turistes que han optat per la muntanya, i de Dijous a Diumenge de Resurrecció oscil·la entre un 50 i un 60 per cent, encara que la tònica que s’està observant aquests dies és que la petició de reserves s’animi d’un dia per l’altre, va indicar Barberà, per la qual cosa és molt possible que s’incrementi la setmana que ve.