Mor Jordi Riba 'El Palanca', l'últim gran protagonista de la tragèdia de Tor

Jordi Riba Segalàs, conegut com El Palanca, va morir ahir als 85 anys. Va ser l'últim protagonista de la tragèdia de Tor, un litigi per la propietat de la muntanya del Sobirà limítrofa amb Andorra que va desencadenar tres assassinats. L'enterraran avui al panteó familiar a Alins, després d'un acord amb la gent del seu entorn que mesos enrere va voler impedir-ho.

L'últim protagonista de la tragèdia de Tor, Jordi Riba Segalàs, va morir ahir als 85 anys. Conegut també pel sobrenom d'El Palanca, va ser una de les parts enfrontades en el litigi per la propietat d'aquesta muntanya del Pallars Sobirà limítrofa amb Andorra que va desencadenar tres assassinats en un petit poble de només tretze cases. Dos dècades després de l'última mort, aquest conflicte segueix viu, encara que amb una intensitat molt menor, als tribunals. Així mateix, les cicatrius fruit de dècades d'enfrontaments van quedar patents a començaments d'aquest mateix any, quan nebots del finat van voler impedir que les restes de Riba, la salut del qual ja s'havia deteriorat, fos enterrat al panteó familiar del cementiri d'Alins. Tanmateix, un acord amb la mediació del consistori i de persones properes al finat ha permès alçar aquest veto.

Riba serà finalment enterrat avui al migdia al cementiri d'Alins, d'acord amb les seues últimes voluntats. Així ho van confirmar ahir persones pròximes al difunt. Per la seua banda, l'alcalde d'Alins, Manel Pérez, va explicar que gent propera de Riba a favor i en contra d'enterrar-lo al panteó familiar es van reunir mesos enrere amb el consistori per abordar aquesta qüestió. Va afegir que molt aviat “es va imposar el sentit comú” i van acordar donar-li sepultura al costat dels seus familiars.

Va ser una persona popular que durant la seua vida va suscitar grans afectes i enverinades enemistats

L'últim litigi per la muntanya de Tor està estancat al jutjat d'instrucció de Tremp

La mort de Riba, personatge popular que va suscitar grans afectes i enverinades enemistats, afectarà la gestió de la muntanya, en mans d'una comunitat de propietaris que prova de deixar enrere la llegenda negra que acompanya el nom de Tor des dels anys vuitanta. En aquell temps, El Palanca, amo de cavalls, es va erigir com a defensor dels usos tradicionals de la muntanya, com pastures i explotació forestal. Això suposava conservar l'aïllament, especialment a l'hivern, que va fer d'aquesta muntanya un lloc de pas freqüent de contrabandistes per la seua proximitat amb la frontera andorrana a través del port de Cabús.

La postura de Riba va xocar en el seu dia amb la de Josep Montané Baró, de casa Sansa i partidari d'aprofitar el veïnat amb Andorra per estendre fins a Tor les pistes d'esquí del Principat. Per fer-ho havia firmat un contracte amb un empresari andorrà, Rubén Castañer. Les friccions amb Riba no van tardar a arribar i van culminar el mes de juliol del 1980, quan empleats de Castañer van matar a trets dos treballadors del Palanca. Van ser condemnats a vuit anys de presó mentre el litigi per la muntanya avançava als tribunals.

El 1995, una sentència va declarar Montané únic amo de la muntanya i, el juliol d'aquell any, va aparèixer mort amb senyals d'estrangulació i un cop al cap. Hi va haver dos detinguts, que van ser alliberats per falta de proves i el crim va quedar sense resoldre.

Temps després, una altra sentència judicial establiria de nou la propietat compartida de la muntanya. Riba va ser objecte d'altres conflictes a causa dels desplaçaments dels cavalls. D'entre els protagonistes del litigi de Tor, és l'únic que no ha mort en un mes de juliol, i també l'únic que ha mort al llit.

Gir cap al turisme i un nou litigi encara en l'aireL'obertura d'una primera casa de turisme rural fa més de dos anys va suposar l'inici d'un nou capítol en la història de la muntanya de Tor. La junta de propietaris es va imposar com a objectius diversificar els usos de la muntanya i deixar enrere la llegenda negra del poble amb tretze cases i tres morts. Aquest, precisament, va ser el títol de l'edició catalana del llibre del periodista Carles Porta, que va contribuir de forma decisiva a la popularitat actual de la tragèdia de Tor, més de dos dècades després dels assassinats.