Nacho Fresneda: «'El Ministerio' fomenta la curiositat per la història»

L’estrena de la tercera temporada d’ El Ministerio del Tiempo és imminent (s’especula amb el pròxim 15 de maig). Què s’hi trobarà l’espectador?

Serà una temporada especialment cinematogràfica, per les trames d’alguns capítols (Hitchcock, Buñuel, el Festival de Canes...). La intenció de tot l’equip és mantenir el llistó, que està molt amunt.

A part de Hitchcock, quins personatges o esdeveniments històrics es coneixeran?

Francisco de Goya, Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Paco Rabal, Juan Antonio Bardem, Velázquez, Gustavo Adolfo Bécquer, Adolf Hitler, la duquessa d’Alba, Simón Bolívar...

La sèrie té un punt didàctic o pedagògic?

Prefereixo dir-ne divulgatiu. No deixa de ser una sèrie de ficció i d’entreteniment, amb una mica d’humor àcid, que en tot cas fomenta la curiositat, les ganes de saber més d’aquests personatges.

Pel que fa al repartiment, quins actors s’incorporen a aquesta nova temporada?

Pedro Casablanch (Truman, Los últimos de Filipinas), José Ángel Egido (Los lunes al sol) o Macarena García (Blancanieves). A banda de directors com Óscar Sanz i Koldo Serra. Tenim la sort que per la sèrie està passant el millor de la professió i alguns són fans de la sèrie.

Alonso Entrerríos és un soldat dels terços de Flandes, membre de la patrulla del Ministerio. Com el defineix?

És difícil per a un actor fer un judici moral del seu personatge. En aquest cas, els seus defectes són una part de les seues virtuts. No doblegar-se, l’honor, el sentit de l’obediència... Potser un seu defecte és el masclisme, però s’ha de tenir en compte que ha viscut en una altra escala de valors, en una altra època.

Experimentarà algun canvi en aquesta nova temporada?

Amb el xoc cultural dels viatges en el temps, el personatge està en contínua evolució.

La patrulla viatja en el temps amb la missió de preservar la història d’Espanya. Quines coses canviaria d’aquesta història i a quina època li agradaria viatjar?

Canviaria moltes coses, però la història d’Espanya és la que és. Pel que fa a l’època que visitaria... la conquesta de l’Oest, amb indis i texans; el París bohemi del segle XIX, i el Maig del 68, però fora d’Espanya.

Ha treballat en cine, teatre, televisió i doblatge, però amb El Ministerio li han arribat els reconeixements (Ondas, Fotogramas). És el paper que l’ha encimbellat?

Espero no estar mai encimbellat... Aquest personatge m’ha reportat premis que no havia somiat a tenir mai. M’ha donat moltes alegries.

Un element important de la sèrie és el fenomen fan, els anomenats ministéricos, una cosa més pròpia potser de produccions als EUA. El va sorprendre?

Ens va sorprendre l’entrega dels fans, més enllà de l’audiència. Gent que viu la sèrie de manera passional, espectadors intel·ligents, no passius.

A Catalunya se’l coneix també pel paper de Huari a El cor de la ciutat de TV3. Què recorda de la sèrie i del personatge?

Era una sèrie diària, d’una qualitat acceptable, que explicava la vida de barri. Em va suposar una alegria enorme, i encara hi ha gent que m’ho recorda pel carrer.