Els lleidatans paguen més de 150 milions en comissions a la banca

Els grans bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Banc Popular i Sabadell) van ingressar l’any passat un total de 19.465 milions d’euros en concepte de comissions, segons els balanços que han fet públics en les últimes setmanes. Tenint en compte el pes de la província en el negoci tradicional de la banca (dipòsits i crèdits), els lleidatans van pagar tan sols a aquestes cinc entitats més de 150 milions, una mitjana de 350 euros per persona i any.

Aquests cobraments no deixen de ser objecte de polèmica. L’organització de consumidors OCU afirma que un dels efectes de la crisi financera ha estat l’increment de multitud de comissions per part de les entitats, a fi d’augmentar els seus marges. En molts casos, diu, no s’informa adequadament els clients, que es troben amb el cobrament d’algunes imposicions inesperades. Des de fonts financeres, per la seua part, es considera que les comissions han de continuar sent una part del seu balanç perquè suposen el pagament per un servei al client.

De fet, el cobrament o no de comissions i el seu import s’ha convertit en clau a l’hora que un client elegeixi una entitat o una altra. Un informe d’Inmark Europa afirma que el 22,6% dels enquestats assegura estar disposats a canviar d’entitat si han de pagar menys.

També, cada vegada és més comú que els clients intentin concentrar en un sol banc i en un únic compte totes les seues operacions, com una via per intentar minimitzar els pagaments. Tot just un de cada cinc espanyols treballa amb més d’una entitat. En aquest fet hi té a veure també el fet que les institucions financeres intenten captar amb ofertes conjuntes els seus clients per ser el seu únic banc.

Ara no és estrany tenir contractat amb el banc des del crèdit hipotecari fins a l’assegurança no només de vida sinó fins i tot la del cotxe o la de salut, en alguns casos. La banca intenta aconseguir noves vies de negoci més enllà de les que fins ara es consideraven com a tradicionals en un moment en el qual els baixos tipus d’interès (l’Euribor ja ha superat l’any amb taxes en negatiu) està estrenyent els seus marges.

La recent sentència del Tribunal Suprem sobre les clàusules terra obliga la banca a tornar amb efecte retroactiu tot el cobrat de més. Així doncs, la banca no només haurà de tornar quantitats des del 2013, com defensava fins ara el Suprem, sinó des de la contractació del préstecs, seguint la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

El Banc d’Espanya calcula que les clàusules terra han reportat la banca espanyola prop de 7.600 milions d’euros. Es tracta d’una xifra prou important perquè preocupi les entitats financeres, però que també està tenint efectes per als nous clients. El Banc d’Espanya ja ha apreciat en els seus últims informes que es percep un cert “enduriment” de les condicions a l’hora de concedir un préstec hipotecari. Traduït: ara contractar un préstec per comprar un pis surt més car, bé sigui en el diferencial sobre el tipus d’interès oficial o sobre altres aspectes lligats a la concessió dels diners.

El portaveu de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB), José Luis Martínez Campuzano, afirma que les entitats financeres estan preparades per fer front a les sentències (en general la gran banca ja ha proveït quantitats importants en els seus comptes) però, d’altra banda, de les seues últimes manifestacions públiques també es desprèn que els crèdits seran més cars a partir d’ara.

El president de l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE), Santos González, per la seua part, afegeix que les hipoteques s’encariran a Espanya en un “curt termini” després d’altres sentències, en aquest cas les que obliguen les entitats a assumir part de les despeses en la formalització dels préstecs destinats a la compra d’habitatge, que s’afegeix a l’imperatiu de tornar els interessos cobrats de més per les clàusules terra.