SEGRE

EL MILLOREL PITJOR

Reconciliació feliç

El Lleida aconsegueix davant del Llagostera un triomf d’or en el primer partit en el qual s’havia aixecat el veto a 57 aficionats || Martí i Cristian Alfonso, de penal, van remuntar

Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.

Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

De penal i a l’últim minut. El Lleida necessitava imperiosament una victòria que alimentés la seua decaiguda moral i ho va aconseguir ahir davant del Llagostera (2-1), fent realitat el tòpic: de penal i a l’últim minut. La pau social firmada entre club i penyes va arribar acompanyada, en el primer partit en el qual s’havia aixecat el veto a 57 seguidors blaus, d’una victòria tan desitjada com imprescindible. Va ser el final feliç a una reconciliació necessària. I casualitat, o causalitat, la pau va arribar acompanyada d’un triomf d’or per als jugadors lleidatans. Tanmateix, la pau no va aportar més assistència al Camp d’Esports, amb uns escassos 500 aficionats. El fred i l’horari no eren la millor invitació. El futbol és capritxós. El Lleida va aconseguir la victòria remuntant per primera vegada un marcador advers aquesta temporada, potser en el partit en què menys mèrits va fer. En altres partits, amb més ocasions de les quals va ser capaç de crear ahir, amb més joc col·lectiu del que va elaborar ahir i amb un domini més gran del partit del que va tenir ahir, el premi se li havia escapat. Però ahir va tenir fe i va aportar ràbia per aixecar un partit que estava perdut. El Lleida va sortir fred al camp. Li va costar entrar en el matx i durant la primera meitat va estar a mercè del Llagostera, que va rondar l’àrea lleidatana amb freqüència, liderat per un Álex Colorado que va tornar a destil·lar la seua classe. El Lleida va veure de lluny la porteria visitant i en tota la primera meitat no va ser capaç de llançar ni una sola rematada entre els tres pals. Un cop de cap de Fran Moreno que va sortir fora (21’) i una bona jugada individual de Carlos Indiano, que també va rematar desviat (31’), van ser les tímides aproximacions del Lleida. Molt poca cosa davant d’un rival que feia més sensació de perill i que hauria pogut marcar en rematades de Colorado (9’ i 38’) i en una altra de Rubén Martínez (23’). Álvaro Campos va estar impecable en les dos primeres ocasions salvant l’equip, i en la tercera, el de Jerez va rematar fora, molt ajustat al pal. El 0-0 amb què es va arribar al descans era un premi generós. Malament es van posar les coses per al Lleida tot just començar la segona meitat. Manel va rematar de cap el 0-1 (48’) en un córner servit per Colorado. L’equip revivia de nou el malson que l’ha dut a les posicions de descens. Marcador en contra i, aquesta vegada, molt poca capacitat ofensiva. El Llagostera tenia el partit a la seua mà i, tan segur estava de la victòria, que va perdre l’ambició necessària per sentenciar un rival que estava ferit. Però ja se sap que la fera ferida és més perillosa. I el Lleida no es va resignar a una derrota que hauria estat un desastre. Òscar Rubio va fer el primer avís amb un cop de cap al 72, que va aturar Moragón. I Guillem Martí va aconseguir l’empat amb un altre cop de cap al 81’. El gol va ser com un interruptor que va encendre el Lleida. El Llagostera també donava per bo l’empat, i en l’últim minut va arribar el premi a l’ambició del Lleida i el càstig a la desídia rival. Valentín va fer caure Martí dins de l’àrea i Cristian Alfonso va assumir la responsabilitat de convertir-se en heroi. Va marcar el 2-1 i el Lleida va sumar tres punts d’or.

Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.

Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.Peu de foto.

tracking