DEPORTES
Absolt Sandro Rosell després de vora 2 anys en presó preventiva
També els altres cinc acusats de blanquejar comissions per drets audiovisuals del Brasil
Rosell i Besolí, al costat dels advocats Andrés Maluenda i Pau Molins, van celebrar ahir les absolucions.
La Secció Primera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha absolt l’expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell; el seu soci Joan Besolí i les altres quatre persones acusades de delictes de blanqueig al considerar que les proves no són concloents i davant del dubte, resolen en favor dels processats. Rosell i Besolí van passar 23 mesos en presó provisional (643 dies) acusats de formar una estructura estable amb què haurien rentat prop de vint milions d’euros.
El judici va començar el 25 de febrer passat, quan la defensa de Rosell i Besolí, exercida pel despatx de Pau Molins, va sol·licitar de nou la posada en llibertat provisional. Aquesta es va materialitzar després de les respectives declaracions, el 28 de febrer, a prop de complir dos anys de presó preventiva pel risc de fuga que segons el parer de l’Audiència Nacional suposaven tant la influència de l’expresident del Barça com la possible existència de capitals ocults a l’estranger.
L’Audiència Nacional s’acull al principi jurídic que afavoreix els acusats per insuficiència probatòria
La Fiscalia, que inicialment demanava onze anys de presó per a Rosell i 59 milions d’euros de multa, va rebaixar a més durant el procediment la sol·licitud i va reclamar que fos condemnat a sis anys de presó per blanqueig de capitals i grup criminal. Per a Besolí, la rebaixa va ser de deu a cinc anys de pena, mentre per a la resta, la dona de Rosell; Marta Pineda, i els seus socis Andrés Ramos, Josep Colomer i Sahe Ohannessian, va quedar entre any i mig i un any i onze mesos.
Ara, en una sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Ángel Hurtado, tots han estat absolts per “observança del principi in dubio pro reo”, és a dir, que la defensa ha aconseguit sembrar el dubte sobre les proves presentades per l’acusació en relació amb les tres operacions mercantils objecte de la querella, i el tribunal, amb aquest dubte, no pot condemnar els acusats.
Es refereix a les dos operacions que estaven sota la lupa sospitoses d’haver estat utilitzades per Rosell i els seus socis i familiars per blanquejar diner fruit de comissions del president de la Confederació Brasilera de Futbol, la venda de drets d’emissió d’una trentena de partits amistosos de la selecció del Brasil i el patrocini de l’equip a càrrec d’una marca esportiva, però també a la venda de BSM, una empresa de Rosell que Fiscalia sospitava que podia ser simulada. El Tribunal avala, no obstant, la investigació que es va fer del cas, ja que recorda que es va iniciar després d’una comissió rogatòria dels EUA a instàncies de la Fiscalia de Nova York sobre la participació de funcionaris de la FIFA en activitats delictives i que a Espanya va anar a càrrec de l’UCO i l’UDEF.
