SEGRE

Detecten un sistema estel·lar amb set planetes similars a la Terra

Imatge facilitada per 'Nature' del sistema solar

Detecten un sistema estel·lar proper amb set planetes similars a la TerraNature

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

A tan sols 40 anys llum de la Terra hi ha un sistema estel·lar amb set planetes de massa similar al nostre, tres dels quals es troben a la zona habitable i podrien allotjar oceans d’aigua a la superfície, la qual cosa augmenta la possibilitat que aquest sistema pogués acollir vida.

El sistema, localitzat per un grup internacional d’astrònoms i l’estudi del qual publica avui Nature, té tant el major nombre de planetes de la mida de la Terra com el major nombre de mons que podrien comptar amb aigua líquida en superfície.

Els sis planetes més propers a l’estrella, probablement rocosos, poden tenir una temperatura a la superfície d’entre 0 i 100 graus, el rang en el qual hi pot haver aigua líquida, i tres d’ells són a l’anomenada "zona habitable", per la qual cosa són candidats especialment prometedors per allotjar vida.

Els cossos acabats de descobrir giren en òrbites planes i ordenades al voltant de TRAPPIST-1, una estrella nana ultrafreda amb una brillantor prop de mil vegades menor al del Sol.

L’autor principal de l’estudi, Michaël Gillon, de l’Institut STAR a la Universitat de Lieja (Bèlgica) es va mostrar encantat amb els resultats: "Es tracta d’un sistema planetari sorprenent, no només perquè hàgim trobat tants planetes, sinó perquè són tots sorprenentment similars en mida a la Terra!" segons un comunicat.

El nou sistema és rellevant per als científics per la seua proximitat a la Terra en termes astronòmics i perquè és el primer que compta amb set planetes d’una mida similar el nostre, així com per la reduïda mida de la seua estrella, una particularitat que simplificarà l’estudi del clima i l’atmosfera d’aquests mons.

Els set planetes són 80 vegades més grans respecte a TRAPPIST-1 que la Terra respecte al Sol, per la qual cosa bloquegen una gran quantitat de llum com transiten per davant de l’estrella.

Això facilita als investigadors la tasca d’identificar els seus components químics per mitjà de tècniques de fotometria.

"Hem buscat una estrella molt petita, al contrari que altres grups d’astrònoms. Això fa que els planetes apareguin magnificats", va explicar en una roda de premsa telefònica Amaury Triaud, investigador de la Universitat de Cambridge (Regne Unit).

Després d’una primera fase de "reconeixement", els científics planegen ara iniciar "observacions detallades per estudiar el clima i la composició química dels cossos, amb l’objectiu de determinar si hi ha vida en ells".

"En uns anys sabrem molt més sobre aquests planetes i esperem saber si hi ha vida en el termini d’una dècada", va afirmar Triaud.

El 2010, el grup d’investigadors liderat per Gillon, va començar a escorcollar el veïnat del Sistema Solar amb el telescopi robòtic TRAPPIST (Telescopi Petit per a Planetes en Trànsit i Planetesimales), ubicat a Xile.

El prometedor descobriment inicial de l’estrella TRAPPIST-1 va permetre als investigadors enfocar el telescopi espacial Spitzer de la NASA cap aquest punt durant 20 dies sense interrupció.

A partir d’aquestes observacions i les d’altres telescopis terrestres -entre ells el William Herschel, ubicat a l’illa canària de La Palma (España)- recollides durant anys, s’han recopilat evidències de 34 trànsits de cossos davant l’estrella, que atribueixen a les òrbites de set planetes.

El sistema estel·lar, en el qual els sis cossos interiors tenen períodes orbitals d’entre 1,5 i 13 dies, recorda als astrònoms al que formen Júpiter i les seues llunes, tant per les seues proporcions relatives com per les òrbites compactes i properes.

En els últims anys, els científics han acumulat proves que els planetes de la mida de la Terra són corrents a la galàxia, però el treball de Gillon i els seus col·legues indica que són encara més abundants del que es pensava.

Es calcula que, per cada planeta que es detecta quan transita davant la seua estrella, hi ha una multitud d’altres cossos similars (entre 20 i 100 vegades més) que romanen inobservables perquè des de la perspectiva terrestre no creuen per davant de l’astre.

tracking