Benvinguda a una primavera amb ball de planetes i pluja d'estrelles

Cinc planetes, Venus, Mart, Júpiter, Mercuri i Saturn, i la pluja d’estrelles Eta Acuaridas desfilaran pel cel d’aquesta primavera, que ha començat aquest dilluns a les 11:29 hora oficial peninsular i durarà 92 dies i 18 hores, fins el 21 de juny.

Durant aquesta estació, en la qual la llum solar augmentarà gairebé tres minuts al dia, no es produirà cap eclipsi i tindrà lloc, l’últim diumenge de març, el canvi d’hora recuperant d’aquesta manera l’horari de l’estació d’estiu, segons càlculs facilitats pel Observatorio Astronómico Nacional (OAN).

Respecte a la visibilitat dels planetes, Venus i Saturn seran visibles a trenc d’alba durant tota l’estació mentre que aquest últim també serà visible durant la nit al juny; Júpiter apareixerà a la nit, al començament de l’estació, i, cap al tard, el mes d’abril, mentre que Mart serà visible durant tota l’estació al cel vespertí.

La pluja més important de la primavera sol ser la de les Eta Acuáridas i durant aquest any, el seu moment àlgid, es produirà al voltant del dia 5 de maig.

Les Acuáridas tenen el seu origen en el cometa Halley, oficialment conegut com a 1P/Halley/Halley, un cos gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys aproximadament.

Per això, encara que ara mateix l’Halley estigui en les profunditats del sistema solar exterior (no tornarà a la Terra fins 2061), podem veure les restes de la seua cua creuant l’atmosfera.

Les agrupacions fictícies d’estrelles, conegudes com a constel·lacions, l’Óssa Menor, el Drac, Cefeo i el Lleó es podran observar al llarg de les nits primaverals.

L’equinocci de primavera pot donar-se en tres dates diferents al llarg del segle XXI, entre els dies 19 al 21 de març (data oficial espanyola) i el seu inici més matiner serà el de l’any 2096 i el més tardà es va produir el 2003.

Les variacions d’un any a l’altre són degudes a la manera en què encaixa la seqüència d’anys segons el calendari (uns de traspàs, d’altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic).

Des de l’Observatori d’Astronomia han assenyalat que l’observació nocturna de la primavera mostrarà 3 llunes plenes: la primera l’11 d’abril, seguida d’una altra el 10 de maig i finalment la que s’observarà el 9 de juny.

L’inici de les estacions ve donat per aquells instants en què la Terra es troba en unes determinades posicions en la seua òrbita al voltant del Sol i en el cas de la primavera, aquesta posició és aquella en què el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l’equador celeste en el seu moviment cap al nord. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància se la crida també equinocci de primavera.

Durant aquesta estació es produeix, com és habitual, el canvi d’hora que sol coincidir amb l’últim diumenge de març, i aquest any es realitzarà pròxim 26.

Aquell dia, a les 2 de la matinada hora peninsular s’avança el rellotge fins les 3 de la matinada.