SEGRE

CONFLICTES

Una mirada a Síria des de Lleida

Un estudiant de la UdL originari d’aquest país explica com ell i la seua família segueixen la guerra en la distància || Molts dels seus éssers estimats viuen allà, però altres han perdut la vida en el conflicte

Adam Najjari, ahir a la facultat de Medicina de la UdL.

Adam Najjari, ahir a la facultat de Medicina de la UdL.ÒSCAR MIRÓN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Adam Najjari, estudiant de Medicina de la UdL, fa vuit anys que no trepitja Síria, gairebé tants com té la guerra civil que assola aquest país del Pròxim Orient des del 2011. Fins aleshores havia passat a Alep, una de les ciutats més castigades pel conflicte, totes les vacances d’estiu. Ell ja va nàixer a Lleida, a l’Arnau per ser més exactes, però pràcticament tota la seua família continua vivint a Síria. “Excepte els meus pares i les meues quatre germanes, tots són allà”, explica aquest jove de 23 anys.

En aquest temps ha perdut els seus avis (més per una qüestió d’edat, encara que l’atenció sanitària que van rebre ja no va ser la més adequada) i les bombes també han truncat la vida d’alguns familiars. D’altres han fugit com a refugiats a Turquia i a Bèlgica. “Recordo perfectament quan va començar el conflicte perquè un oncle meu i les meues cosines havien vingut uns dies a visitar-nos i es van haver de quedar diversos mesos perquè era perillós tornar”, explica Adam. Llavors pensaven que acabaria aviat, però res més lluny de la realitat. “Si a qualsevol persona la impacten les imatges que arriben, per a mi és molt dur veure arrasats carrers pels quals jo he jugat. Per això intento aïllar-me una mica i no estar-ne pendent”, reconeix.

És molt dur veure arrasades les zones on jugava”, diu Adam, que va passar fins al 2009 els estius a Alep

Al contrari que el seu pare, que està connectat gairebé 24 hores al dia per veure el que passa al seu país. “Els que poden realment no estan fent prou. No sé quina és la solució, però la gent s’està morint. I els que fugen no volen deixar el seu país, però saben que si es queden, moriran”, assegura Adam.

A dia d’avui tenen constància que la seua casa d’Alep, per sort, està encara intacta i somien poder tornar-hi algun dia. “Vull pensar que podré tornar. Tinc família allà que no pot sortir i necessita ajuda”, conclou aquest jove.

Les claus

  • Pares emigrants. Els pares d’Adam van emigrar de Síria cap a Europa fa ja diverses dècades. Van arribar a Espanya amb 20 anys, van estudiar aquí i ja es van quedar. Adam va nàixer a l’Arnau de Vilanova fa ara 23 anys. Té quatre germanes grans.
  • Estudiant de Medicina. El 2012 aquest jove va començar la carrera de Medicina a la Universitat de Lleida. “El meu pare és metge i les meues germanes també. És una cosa de família i jo havia volgut ser-ho sempre”, explica Adam. Està a punt d’acabar la carrera.
  • Molta família a Síria. Excepte els seus pares i les seues quatre germanes, la resta de la família d’Adam està a Síria, concretament a Alep, d’on assegura el jove que és molt difícil sortir. Alguns dels seus éssers estimats han mort en el conflicte i altres han anat com a refugiats a Turquia i Bèlgica.
  • Estius a Alep. Fins al 2009, l’Adam va passar pràcticament tots els estius a Alep. Fins i tot viatjava setmanes abans que els seus pares. “Culturalment Síria era un país molt ric. M’ho passava molt bé, encara que en algunes coses era com viatjar en el temps.”
  • Reivindicació. Aquest jove creu que les administracions polítiques no estan fent prou per resoldre un conflicte que està causant tanta destrucció.

Dóna els beneficis d’un disseny al projecte de refugiats de Creu Roja Les Jornades Estatals de Medicina que va acollir Lleida el 2013 van ser l’inici d’un projecte solidari impulsat per Adam. Va ser llavors quan va dissenyar el logotip d’unes dessuadores per identificar els estudiants lleidatans de la resta en l’esdeveniment. Tanmateix, altres alumnes van començar a interessar-s’hi i finalment es van posar a la venda, a preu de cost i amb disseny d’estiu i hivern, convertint-se en la dessuadora oficial de la facultat. Des d’aleshores se n’han venut 800 unitats i l’any passat van obtenir uns beneficis que Adam i el Consell d’Estudiants han decidit donar a projectes solidaris. La meitat, 300 euros, al projecte de refugiats de Creu Roja Lleida i, la resta, a l’ONG interna de la facultat. A partir d’ara, qui compri una dessuadora tindrà la possibilitat de fer un donatiu.

 

 
tracking