Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

#postveritat

  • Xavi Menós
Actualitzada 16/02/2017 a les 16:15
Xavi Menós

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Xavi Menós

L’evolució de la comunicació interpersonal ha estat demolidora. Hem passat d’explicar històries a les llars de foc, de conversar en cafès talment ens narren Stefan Zweig o Josep Pla, a teclejar en els nostres iPhones missatges de menys de 140 caràcters on resumim l’estat del món. Hem passat de l’anàlisi lenta i pausada de la realitat a l’ultravelocitat de les xarxes socials.

Penso en Twitter, en el poder malèfic de les xarxes socials, mentre segueixo la coronació de Donald Trump a les escales del Capitoli. Un candidat que va iniciar una campanya amb una mentida (la negació de les arrels americanes del president Obama) ja és el president número 45 del món lliure. Trump i els seus tuits

ens han demostrat el que molts estudiosos de la comunicació ens van ensenyar durant el nazisme: la repetició d’una mentida pot acabar convertint-se en veritat.

Amb Trump arriba l’era de la postveritat. La realitat deixa de ser líquida com tan encertadament ens va explicar el filòsof Zygmunt Bauman per ser clarament modelable en funció dels interessos personals. Necessita Trump els mitjans de comunicació convencionals quan a través de Twitter pot arribar a més de 21 milions de persones tot explicant la seva versió de la realitat? La resposta, tal com ens ha demostrat el resultat d’aquestes eleccions, és no.

Trump va emprar de manera molt intel·ligent les xarxes socials durant la campanya electoral. Els seus missatges, simples i repetits fins a la sacietat, van acabar calant en una part de la societat que es creia oblidada per la globalització i la crisi. Trump va repetir mentides a Twitter, als debats i en la majoria de les entrevistes concedides. Tot i això, els mitjans de comunicació, en lloc de corregir les seves paraules, van continuar distribuint les seves mitges veritats amb titulars sortits de la fórmula fàcil del “Trump ha dit que...” A Twitter ens barallem amb anònims, ens pensem que per actualitzar el nostre Facebook haurem fet un favor a la nostra causa però la democràcia està teixida per un material molt més fràgil. El manteniment d’un sistema democràtic requereix d’una acció contínua en la vida real per part de tots els ciutadans. Defensem una democràcia no només quan anem a votar cada quatre anys: ho fem quan no tirem un paper a terra o quan donem la veu a tothom en una reunió en el nostre lloc de treball.

Ho fem quan sortim al carrer i protestem al veure que els nostres drets estan en perill. També ho fem, com va recomanar el president Obama en el seu últim discurs, quan en lloc de discutir a Twitter

amb un desconegut decidim invitar-lo a fer un cafè i parlar. A vegades el més transgressor equival a tornar al passat: tertúlia i lectura. Per això cada vegada les xarxes em fan més mandra i la lectura s’ha convertit en l’únic escut útil per protegir-me de l’assot de la postveritat. Ara només em falta una llar de foc.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre