Vintage cibernètic

Tots tenim un passat, fins i tot Lo diccionari lleidatà. I aquest passat és pur vintage cibernètic, perquè aquest fenomen editorial va néixer fa vint anys a internet, en concret a http://www.abaforum.es/ferranm/diccionari.html. “Ens connectàvem des del mòdem de 56 k i si algú de casa despenjava el telèfon es tallava la connexió. Eren temps de la connexió per Infovia, del Netscape Navigator i d’un programa de xats que es deia mIRC –d’Internet Relay Chat–. Quan ens connectàvem en aquest programa havíem d’escollir un servidor –que normalment era el de lleida.net– i allà ens apareixien unes sales de xat i havíem de triar en quin xat incorporar-nos”, explica Ferran Montardit. “El canal de xat on ens connectàvem habitualment era un que s’anomenava #lleida i on, majoritàriament, érem de gent de per aquí. Molts dels usuaris escrivíem les coses tal com les xarràvem –vam ser precursors del llenguatge de Whatsapp!– i a vegades la gent que no era de Lleida no entenia el que dèiem. Recordo un cop amb la frase “Aquelles paes que vam antagullar a la Wander quines popes fotien!”... es van quedar com a xuts!

I com que som bones persones i volem ajudar la gent vam començar a recopilar aquestes paraules. Per ajudar-los més vaig crear una pàgina web –molt cutre – i d’aquesta manera va començar tota la història. Encara no teníem ni nòvies ni crios, teníem temps de fer coses”, remata Montardit. El David Prenafeta fa notar que van ser uns precursos. “Al tanto, que estem parlant de l’any 1997, quan la gent entrava a Internet via PC amb aquells mòdems que foteen un pitido llarg i agut al connectar, i no teníem tarifa plana encara”. 

I Lo Diccionari fa un curiós viatge d’anada i tornada. D’internet a publicar-se en forma de llibre –amb més d’11.000 exemplars venuts–. I del paper retorna a les xarxes socials. Abans de tenir forma de llibre, però, Robert Masip explica que va ser un llistat imprès en folis. “El deixava al cafè del poble perquè la gent gran l’anés ampliant amb aquells mots que encara no hi eren recollits. En paral·lel, també anava apuntant, les paraules i expressions que em semblaven lleidatanes, o molt de poble, i les guardava... en una bossa... del Pryca!!! Per la seua banda, el David i el Ferran, seguien un procés semblant, sense saber-ho i sense conèixe’ns. Va ser la sort de poder confluir a Internet”.

Masip creu l’èxit ha vingut per dos vies molt diferents. “Per una banda, perquè als padrins els ha passat per davant aquest vendaval de la normalització, des de TV3 a les escoles, que ha esborrat del mapa tot el que no sigo parlar oriental i que ha fet que tots acabem parlant en descafeïnat, en lloc de parlar en català nord-occidental. I pel que fa als néts, flipen al veure que es proposa normalitzar brownie... i es passa olímpicament de les que s’han dit de sempre en el nostre territori, com queds. Aquí rau també la nostra reivindicacio”. Una reivindicació feta amb tant d’humor que la mare de Prenafeta havia de demanar-li que no rigués tan fort quan es connectava al xat, que despertava tot el veïnat.