SEGRE

HABITATGE ARRENDAMENTS

El boom de la demanda de lloguer fa que gairebé no hi hagi habitatges disponibles a Lleida

L’augment de la demanda del lloguer ha provocat que gairebé no hi hagi pisos disponibles al mercat, especialment a Lleida ciutat, encara que també en altres municipis de la demarcació. En els últims deu anys, els contractes de lloguer firmats a la província s’han disparat, al passar de 1.605 a 6.531, i a la capital, de 860 a 2.716.

Un habitatge de dos habitacions que s’ofereix tant per al lloguer com la venda a Lleida ciutat.

Un habitatge de dos habitacions que s’ofereix tant per al lloguer com la venda a Lleida ciutat.MAGDALENA ALTISENT

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Llogar un habitatge a Lleida ciutat i els principals municipis de la província s’ha convertit en una “missió impossible” per a molts interessats. Els cartells de “es lloga” han desaparegut de les façanes, mentre que els pocs habitatges disponibles per ser arrendats tenen uns preus alts i poc accessibles. Aquesta falta d’oferta es contraposa amb l’alta demanda, cosa que motiva que les agències immobiliàries no puguin satisfer les peticions de lloguer.

Així ho ratifiquen empreses del sector com Finques Esteve, Finques Financo, Finques Borrell o Finques Farré. “La situació del lloguer a Lleida i altres ciutats de la província com Balaguer, és que no hi ha oferta, els habitatges disponibles s’han reduït dràsticament mentre que la demanda no ha fet més que pujar en els últims anys”, assegura Jordi Piqué, responsable de l’àrea residencial de Finques Farré, que explica que aquesta demanda ha provocat que es creïn fins i tot llistes d’espera per aconseguir un habitatge de lloguer.

Un pis de dos habitacions a la capital costa uns 500 euros i un de tres o quatre puja fins als 700

“Actualment tenim una cartera d’una vintena de pisos de lloguer, però moltes vegades no publiquem els nous habitatges que ens arriben perquè tenim una llista d’espera de clients interessats a llogar”, diu Piqué, que destaca que, en línies generals, un pis de lloguer “no sol durar més de dos setmanes en estoc”. Una opinió que també comparteix el president dels Agents de la Propietat Immobiliària (API), Josep Maria Esteve. “La demanda de lloguer ha pujat dràsticament a totes les ciutats de l’Estat. La gent busca abans un habitatge de lloguer per tenir-lo en propietat, fet que provoca que hi hagi escassetat, perquè pisos en venda n’hi ha i molts, però de lloguer cada vegada es redueix més el seu nombre perquè els inquilins no volen deixar-los”, diu Esteve.

Els motius d’aquesta escassetat d’habitatges de lloguer és que han canviat els hàbits i moltes persones prefereixen aquesta opció en lloc de la compra. Per a Esteve, “el lloguer s’està convertint en una operació a llarg termini com abans era una solució temporal, cada vegada ho busca més gent i això provoca aquesta escassetat d’ofertes”.

Aquesta demanda s’ha reflectit en el preu: un pis a la capital de dos habitacions costa entre 450 i 500 euros al mes, mentre que per un de tres o quatre habitacions la xifra puja fins els 700. Això fa que en els últims mesos hagi començat a entreveure’s un canvi de tendència i siguin més els que apostin per la compra en lloc de pel lloguer. “Hi ha més mercat, és més rendible i les hipoteques són, en general, més barates que els lloguers”, sentencia Piqué.

Els locals comercials són el revers, ja que el seu mercat està sota mínims

El lloguer de locals comercials és l’altra cara de la moneda. Si als habitatges hi ha molta demanda i poca oferta, amb els locals passa justament el contrari. “A excepció de l’Eix Comercial, Ricard Viñes i Prat de la Riba, que són els únics llocs on sembla que hi ha un repunt, fora d’aquest àmbit no hi ha demanda de locals comercials a la capital”, diu Josep Maria Esteve.

Tal és l’escassetat de demanda que ni tan sols hi ha un preu de referència per als locals comercials dels barris. “No perquè sigui una situació millor o pitjor o estiguin en bon o mal estat, és perquè no hi ha interessats”, destaca el responsable de locals comercials de Fincas Farré, Sergi Ortega.

El motiu d’aquesta desertització comercial de la majoria de barris es deu a la deslocalització. “Abans un autònom t’ocupava qualsevol local comercial de Pardinyes, Balàfia o Cappont, però ara prefereix gastar-se 1.000 euros en una nau industrial del polígon. Tant per rendibilitat econòmica com per qualsevol motiu d’índole laboral (sorolls, seguretat, equipaments) és més rendible anar als polígons que als barris”, recalca Ortega.

“Això ha provocat que, fora de les zones d’alta activitat comercial, els carrers secundaris i els barris estiguin morts, buits i sense botigues, fins i tot les sucursals bancàries han tancat les seues oficines en moltes zones”, destaca Esteve. “La majoria de les entitats bancàries ho fan per centralitzar els seus serveis en una única seu local i fer-ho tot via internet”, adverteix Ortega.

“Fa més d’un any que busco arrendar un pis, és una bogeria” Anabel Coyago fa un any que està immersa en una autèntica odissea: trobar un pis de lloguer assequible a Lleida. Fa més d’un any que en busca sense èxit un que s’adapti a les seues necessitats i al seu pressupost. “El màxim que podem pagar són 400-450 euros i no trobem cap pis de lloguer disponible. Fa més d’un any, i res, és una bogeria com està la situació a Lleida.” Actualment, l’Anabel té un fill de quatre mesos, un contracte de treball indefinit i la sorprèn la poca oferta que hi ha de pisos de lloguer. “Demanda n’hi ha molta, però oferta, gens”, conclou.

tracking