SEGRE
carta

cartacarta

Creat:

Actualitzat:

En un acte social, Oscar Wilde es va trobar un conegut, ja d’una certa edat, acompanyat d’un noi jove, molt afavorit, que li va ser presentat com a nebot. Oscar Wilde, educat i somrient, el va saludar dient: “Ens coneixem.” I va afegir amb mordacitat: “Va ser nebot meu l’any passat.”

Al Congrés dels Diputats, a poc a poc, hi ha un grup que va desterrant la cortesia parlamentària i transformant els debats en discussions tavernàries. Si Oscar Wilde hagués estat un diputat d’aquest grup, hauria comentat amb barroeria: “No dissimulis, que els dos som marietes.”

En un dels llibres de Luis Carandell hi ha recollida una antologia d’anècdotes, i s’hi compta la d’aquell diputat d’esquerres que polemitzava amb un altre diputat conservador, i ja, com a argument final, va argüir: “Però quin altre criteri podem esperar d’una persona que dorm amb camisa de dormir!” Davant de la qual cosa el conservador, des del seu seient, va exclamar: “Que indiscreta és l’esposa de Sa Senyoria!” Traslladada als temps actuals, la ironia hauria estat substituïda per l’insult: “I tu, cabró.”

Com hem arribat a aquest punt? Crec que es deu a una translació de la grolleria de les xarxes al Parlament. A les anomenades xarxes socials, quan a algú no li agrada l’argumentació del contrari, li diu feixista i ja està. No s’ha de discórrer. De l’altra banda, se’l qualifica a l’altre com a leninista, i s’ha acabat la discussió.

Aquestes formes tan grolleres tenen la seva clientela guanyada, de la mateixa manera que les mosques troben suculents els excrements, però el fet de confondre la dialèctica i les bones maneres amb l’opressió és una cosa així com aquells vegans que creuen que els que mengen carn són uns caníbals. Però així estem: “Subtileses no, si us plau: som diputats de l’extrema esquerra.”

tracking