Mals temps per al cine

Intentant arreglar el món –que, per cert, no es deixa mai, el maleït– mentre comparteixo el primer cafè del dia, coincidíem amb l’amic Juan Ferrer –que de cine entén una miqueta– en el fet que l’actual programació cinematogràfica de les cadenes en obert és manifestament millorable. És més, en els últims mesos, és del pitjor que s’ha vist en anys. I buscant les possibles raons a una tal heretgia, vam acabar per convenir que, simplement, el cine ja no dóna audiència. Els gustos dels espectadors es decanten ara mateix per les sèries, els concursos familiars i els realities. I com que les cadenes ho saben, tret de comptadíssimes excepcions i sempre en caps de setmana, es limiten a cobrir l’expedient –i això quan ho fan. D’aquesta forma, ens trobem pel·lícules de sèrie B a dojo, repeticions tan abusives que fan odiar els mateixos títols i fiascos vergonyosos com és el cas de la programació de Paramount Channel, la fallida esperança per als cinèfils. I els clàssics? Doncs cal anar a buscar-los a 13TV i no en els millors horaris, precisament. I així van passant les setmanes.