SEGRE
Corrents de fons nord-americans

Corrents de fons nord-americans

Creat:

Actualitzat:

Quan contemplem el mar, el que solem veure és la gran massa d’aigua, l’horitzó o gavines volant. El que poques o cap vegada som capaços de veure són els senyals a l’aigua que indiquen que hi ha corrents al fons. Però aquests corrents poden determinar que un vaixell sigui empès en una direcció o que un banyista imprudent es pugui ofegar. També poden alterar la temperatura de l’aigua quan hi entrem. La lectura dels corrents de fons hauria de ser un factor fonamental per conèixer la realitat que ens envolta. Solem jutjar els fets, però poques vegades ens endinsem en les actituds, els comportaments o els motius.

Arran del fracàs dels sondejos en les enquestes del passat 26-J, les del Brexit o les del referèndum de Colòmbia, veiem que la història es repeteix amb les presidencials nord-americanes. Les enquestes han tornat a fallar. Una vegada més, ens hem quedat amb cara d’incredulitat davant del resultat. Com és possible que una persona amb un discurs xenòfob i misogin acaparés aquesta quantitat de vots entre llatins i dones? Com pot ser que pugui tenir algun suport en una societat tan madura amb una proposta política tan radical? No s’ho esperava gairebé ningú, però Trump va guanyar. Aquesta majoritària sorpresa pot tenir dos causes.

La primera té a veure amb l’inconscient col·lectiu, tant el nord-americà, d’una banda, com el de la resta de –gairebé– tot el món, de l’altra. El planeta, excepte països molt localitzats, tenia el sentiment de rebuig del personatge de les idees extravagants. Aquest desig, des del nostre inconscient, s’ha materialitzat en boca de tots –mitjans, gent del carrer, polítics...– i, a més, sense adonar-nos-en, com una falsa realitat. Tots donàvem per fet un resultat diferent del que realment va ser. Anava contra els nostres patrons establerts, idees i sentiments.

La segona causa té a veure amb els corrents de fons. Els nostres referents americans són Nova York, Washington o Los Angeles. Però són aquests corrents de fons els que es mouen i empenyen el vaixell nord-americà. I són profunds, com la veritable Amèrica: poblacions deprimides, ocupació mediocre, unes condicions econòmiques i un mode de vida per sota de les expectatives. Aquests corrents conflueixen amb d’altres en la mateixa direcció: patriotisme, Amèrica gran de nou, orgull, primacia...

Xenofòbia? Misogínia? Són conceptes menyspreables amb tota seguretat per a la majoria dels votants. Però en l’escala de preferències es queden enrere davant d’altres prioritats i motivacions. El candidat Donald Trump va saber llegir molt bé quins eren aquests corrents de fons, va saber minimitzar els seus defectes personals amb el grandiloqüent discurs patriòtic del somni americà. Un discurs d’esperança fins i tot per als col·lectius i els electors tradicionalment oposats.

El salvador dels valors més purs i de l’essència que defineix el poble americà. Esperança, por… són grans persuasores. No som nord-americans, no pensem com ells. I per això no podem veure aquests corrents, llevat que els visquem en primera persona.

Ens continuarem escandalitzant davant de resultats com aquests sense entendre’n les raons. Ens han traït els nostres desitjos inconscients. Com diríem en màrqueting, s’han de buscar els drivers que provoquen determinades conductes.

No podem centrar-nos tant en el que ens expliquen com en com senten i actuen. Poques vegades hi ha una concordança entre ambdós extrems. Forma part de la nostra naturalesa humana.

Corrents de fons nord-americans

Corrents de fons nord-americans

tracking